Versions que sumen èxits
Fem un repàs de sèries estrangeres que la indústria nord-americana ha copiat o adaptat per al seu propi públic i que han aconseguit superar les expectatives dels originals
Quan una idea és bona, per què no copiar-la? La indústria nord-americana de les sèries ha buscat sovint inspiració fora de les seves fronteres i ja hi ha un bon grapat de versions amb resultats interessants. Per exemple Homeland, basada en la sèrie israeliana Hatufim (‘segrestats’), una història que, com l’americana, explica la vida d’uns soldats que han estat retinguts com a hostatges durant anys i que s’han d’adaptar a la seva nova vida quan són alliberats.
La sèrie israeliana, del 2009, va tenir tres temporades i va captar l’interès dels productors Howard Gordon i Gideon Raff, que van aprofitar el fil argumental per crear Homeland. La història del sergent Nicholas Brody (Damian Lewis) i de l’analista de la CIA bipolar Carrie Mathison (Claire Danes) s’ha acabat convertint en un dels èxits de la cadena de pagament Showtime. Homeland ha rebut nombrosos premis, ha desenvolupat noves trames, va per la setena temporada i ja se sap que hi haurà una vuitena.
Un altre èxit nord-americà que també es basa en un producte estranger és House of Cards, que va adaptar una minisèrie de la BBC del mateix nom emesa el 1990. L’original tenia dotze episodis repartits en tres temporades, mentre que de la sèrie nord-americana ja se n’han emès 65 en un total de cinc temporades. Està pendent d’estrena la sisena, perquè el seu creador, Beau Willimon, encara ha de resoldre què fa amb el personatge de Kevin Spacey, acomiadat després d’haver estat acusat d’abusos sexuals.
Però sens dubte un dels casos més curiosos és el de la producció suecodanesa Bron/Broen (‘pont’), adaptada com a The Bridge als EUA i com a The Tunnel a la Gran Bretanya. El punt de partida és el mateix en els tres casos: la troballa d’un cadàver tallat pel mig, just sobre una línia fronterera. En el cas original, es tracta del pont que uneix Suècia i Dinamarca; en el cas de The Bridge, de la duana entre El Paso i Ciudad Juárez, i a The Tunnel, just el punt mig de l’Eurotúnel que connecta França amb el Regne Unit per sota del canal de la Mànega. En els tres casos, la macabra troballa obliga a treballar conjuntament els equips policials de dos països.
Qualsevol de les tres opcions és bona, però probablement The Tunnel és la més recomanable, perquè les trames posteriors tracten temes molt actuals, com el tràfic de persones i la crisi dels refugiats a Europa. Com a plus, permet practicar tant l’anglès com el francès i admirar les impecables interpretacions del britànic Stephen Dillane (el rei Stanis de Joc de trons) i de la francesa Clémence Poésy (la Fleur Delacour de la saga de Harry Potter).
La llista de sèries adaptades pels americans és llarga, des de la telenovel·la colombiana Yo soy Betty, la fea (quatre temporades com a Uggly Betty), fins a la catalana Polseres vermelles, que es va convertir en Red Band Society, tot i que no va superar la primera temporada. I és que també hi ha històries de fracassos, com el d’I hate this place, el remake nord-americà d’Aquí no hay quien viva, que no va tirar endavant per les dificultats de traslladar els embolics d’una comunitat de veïns a habitatges unifamiliars. Això sí, la sèrie d’Atena 3 té altres versions en un total de 28 països.