“L’exili admet noves lectures”

Un dels casals ens va fer una crida: tenien molta docu­men­tació acu­mu­lada i volien saber què fer-ne. Lla­vors la junta d’ales­ho­res es va ado­nar de la importància que tenia aquell mate­rial i el de resta de casals i enti­tats a l’exte­rior. L’any 2006 s’hi posen a tre­ba­llar, fa fan una visita de pros­pecció i esta­blei­xen lli­gams amb gent d’allà que volgués par­ti­ci­par en el pro­jecte. Els pri­mers van ser els de Mèxic i Cuba.

De seguida es tro­ben amb mate­rial molt interes­sant. A Cuba, per exem­ple, tota la docu­men­tació del cen­tre de socors i de bene­ficència als natu­rals cata­lans. Això pro­ve­nia d’abans de la Guerra Civil. No tota la migració a Cuba van ser indi­ans que van fer diners. Hi va haver una emi­gració cata­lana a finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX que també ho va pas­sar molt mala­ment, i la comu­ni­tat cata­lana a Cuba tenia una enti­tat de soli­da­ri­tat que aju­dava amb la manu­tenció, l’habi­tatge o, fins i tot, el pas­satge de tor­nada per qui s’havia que­dat sense res a l’illa i no podia ni tor­nar. Són docu­ments que ens per­me­ten fer noves lec­tu­res i inves­ti­ga­ci­ons sobre aquest feno­men. També són molt interes­sants els docu­ments rela­ci­o­nats amb l’exili cap a Amèrica de l’any 1938 i 1939. Aquests cen­tres a l’estran­ger envi­a­ven ajuts als nous exi­li­ats. Hi ha car­tes de Lluís Com­panys i de Pau Casals dema­nant ajut urgent als casals ame­ri­cans per als cata­lans dels camps de con­fi­a­ment del sud de França.

Tot i que la situ­ació és dife­rent perquè el del 39 va ser un exili mas­siu pro­vo­cat per una guerra, hi ha ele­ments sem­blants. Quan vam començar a reco­pi­lar docu­ments dels casals exte­ri­ors, ni ens pensàvem que podria pas­sar una cosa com aquesta, i ara hi torna a haver gent que recull dona­tius per a cata­lans que s’han vist forçats a exi­liar-se.

La docu­men­tació digi­ta­lit­zada la cedim a l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya i ells són els que l’ani­ran posant en línia. Alguns dels que ja hem enviat encara no ho estan per motius tècnics, ja que és un procés com­plex. De moment, però, ja donen fruits. Un dia ens va con­tac­tar una noia de Girona que volia saber si al casal de Bue­nos Aires hi havia docu­men­tació de jocs flo­rals, ja que estava fent la tesi sobre aquest tema. Gràcies a l’inven­tari que vam fer, vam com­pro­var que sí. Ara ella és a Bue­nos Aires, inves­ti­gant. I a Llo­ret han des­co­bert que hi va haver una comu­ni­tat molt gran a Cuba, i han fet un estudi molt interes­sant.

Ara tenim molta docu­men­tació, però falta explo­tar-la. Ja no és feina nos­tra, dels arxi­vers, sinó dels inves­ti­ga­dors. Hem de dei­xar els arxius digi­ta­lit­zats i qui hi esti­gui interes­sat, que faci algun bui­datge i els tre­ba­lli.

Nosal­tres l’hem lide­rat, però la Sub­di­recció Gene­ral d’Arxius i Museus de la Gene­ra­li­tat sem­pre hi ha tin­gut molt d’interès i ens ha aju­dat. En pro­jec­tes d’aquest tipus, els orga­nis­mes ofi­ci­als, com la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, el que fan és aju­dar que es puguin dur a terme. Cada enti­tat és entesa en allò a què es dedica, hi posa les ganes i el conei­xe­ment a fons, men­tre que l’admi­nis­tració el que pot fer és apos­tar pels pro­jec­tes i aju­dar perquè es puguin rea­lit­zar.