Escrit amb la mà esquerra

El músic francès Maurice Ravel (1875-1837) és l’autor del famós Bolero, però abans d’escriure aquesta peça ja era un compositor innovador i reconegut. Una de les seves obres destacades és el Concert per a la mà esquerra, escrit per al pianista austríac Paul Wittgenstein, que va perdre el braç dret durant la Primera Guerra Mundial.

Ravel, un home esquifit, va ser rebutjat repetidament per ser soldat durant la guerra. Però va insistir i al final va poder fer funcions de xòfer a la rereguarda. Aquest període i el posterior, quan es va comprar una casa a la petita localitat de Montfort-l’Amaury, a uns 50 quilòmetres de París –distància que li permetia ser prou a prop i prou lluny del bullici social–, els narra l’escriptor francès Michel Bernard a Els boscos de Ravel.

És una biografia novel·lada, però del tot atípica. Bernard, autor de les biografies de Joana d’Arc, Charles Trenet i Claude Monet, ens mostra unes impressions del personatge a partir de les descripcions del seu entorn. Una obra bàsicament descriptiva, amb una capacitat hipnòtica que arrossega el lector a continuar llegint per formar, peça a peça, un retrat sensitiu de Ravel. A través de paisatges exteriors –la zona de Verdun en temps de guerra– i interiors –la casa del poble que va restaurar i personalitzar, omplint-la de pau i solitud–, ens ofereix una visió de Ravel fragmentària, perquè no ens explica els primers anys, ni l’aprenentatge musical, ni l’estreta relació amb la mare i el germà, ni l’etapa nord-americana ni la malaltia neurològica degenerativa que va posar fi a la seva vida. Per què? Perquè per a Bernard, aquesta obra breu (130 pàgines, excel·lentment traduïdes) és “una investigació de l’època de creació de dos anys del Concert per a la mà esquerra”. El resultat és una obra delicadament virtuosa que sorprèn i atrau fins i tot els que són reticents als textos descriptius.