Teatre poc convencional

La Sala Trono, la companyia de teatre liderada per Joan Negrié i Oriol Grau, que durant l’any ja programa a Tarragona tot un cartell teatral de petit format, contemporani i arriscat, ha organitzat ara, del 12 al 21 de juliol, la cinquena edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). Una cita –va néixer sent biennal i a partir d’enguany serà anual– que té l’objectiu molt clar: apostar per noves dramatúrgies. Aquest és un festival amb autors i companyies que s’escapen de modes i de convencions. El seu director, Joan Negrié, diu que les propostes d’aquesta edició “parlen de temes que ens són propers, explicats d’una manera poc convencional”.

Un total de quinze espectacles integren el cartell, amb companyies de Catalunya, l’Argentina, el País Basc, l’Iraq, Anglaterra, França, Hongria i Madrid. El FITT s’inaugurarà el 12 de juliol amb Crimen y telón, de Ron Lalá, una de les companyies de teatre contemporani amb més projecció internacional, que proposa una paròdia de la precària situació actual de les arts i de la cultura. Altres muntatges destacats seran Locus Amoenus, de la companyia catalana Atresbandes; Las muertes de los otros, del basc Fernando Montoya, i Mi hijo solo camina un poco más lento, d’Ivor Martinic, una peça que va revolucionar la cartellera argentina i que arriba per primer cop a Catalunya gràcies al FITT. Però, a part de la seva dimensió internacional, el festival també vol ser un aparador del talent local i ha programat dos espectacles d’autors tarragonins: Vaig ser pròsper, de Marc Chornet, i A mi no me escribió Tenessee Williams, de Roberto G. Alonso. Les obres es repartiran en cinc escenaris: el Metropol, el Teatre Tarragona, la Sala Trono-Armanyà, el Magatzem i al Teatret del Serrallo.