A cadascú el seu purgatori

E l purgatori és un tema que ha inspirat la literatura catalana de bell antuvi. La prova: Viatge al purgatori, de l’autor medieval Ramon de Perellós, i Lo somni, de Bernat Metge. Avui, en una societat secularitzada que es cargola de riure quan sent paraules com ara paradís i infern, el purgatori continua sent, tanmateix, un lloc per explorar literàriament al costat d’un País del Mai Més o Xanadú. Esperonats pel Cryptshow, una colla d’autors ha revisat el mite que Dante va immortalitzar a la Divina Comèdia. El volum recull els cinc relats guanyadors del premi d’aquest festival de cinema fantàstic –Albert Pijuan, Gemma Martí, Sergi G. Oset, Iñaki Rubio i Cristian Selvas–, i altres cinc autors més: Anna Maria Villalonga, Sebastià Jovani, Anna Carreras, Joan Ferrús Vicente i David Gálvez. Zombis, reptilians, vampirs... i fins i tot Albert Rivera transiten per uns relats que es mouen en la no lògica angoixant dels somnis. Un dels més rodons és el de Jovani. A PURGATORIUM condensa una experiència kafkiana en què un no ningú juga una partida a vida o mort. Aquí el purgatori és virtual, però et fa qüestionar si en realitat no ho és la nostra societat, capficada a assolir dividends sempre més sucosos. L’eriçó, de Selvas, sobre un escriptor atrapat en la indecisió, reflexiona sobre l’infern de la creació. El purgatori és “la seva manera de demanar perdó per tots els textos que ha deixat d’escriure durant tants anys per culpa de la inseguretat i la desídia”. Aftermath, de Rubio, situa el purgatori en un autobús, on un home que es dedica a buidar pisos de difunts es creua amb el jo que va ser. “A vegades hem de baixar al propi infern per cremar els fantasmes interiors, passar pel purgatori íntim de la soledat per netejar els pecats que no ens deixen estimar”, diu, inquietant, la dedicatòria del llibre que ha robat. A cadascú, doncs, el seu purgatori.