PASSIÓ PER LA CARTOGRAFIA

Els amants dels gravats i la cartografia antiga tenen una cita aquest estiu a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), on la Fundació Mascort presenta, fins al 14 d’octubre, la mostra Escenes de la història. La cartografia de la col·lecció Mascort. S’hi exposen més de 160 mapes, gravats i il·lustracions pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees i que també han estat recollits en un detallat catàleg, del qual és autora la comissària de l’exposició, Inés Padrosa, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada.

Padrosa que qualifica de “gran privilegi” haver pogut treballar en la preparació de la mostra i en el catàleg, considera que la col·lecció de cartografia reunida durant anys per l’advocat i empresari torroellenc Ramon Mascort és una de les millors en mans privades de Catalunya.

Ramon Mascort, un apassionat del col·leccionisme que els últims anys ha presentat altres exposicions amb peces i obres d’art molt remarcables, es considera un entusiasta de la història i, conseqüentment, dels mapes, plànols i gravats antics. “La cartografia m’acosta al passat i a la realitat, i dona resposta a moltes de les meves preguntes”, escriu Mascort en el pròleg del catàleg.

L’exposició, que es pot resseguir al llarg de la planta baixa i del pis principal de la Casa Galibern, un preciós edifici d’indians al cor de la vila vella torroellenca, és una ocasió única per fer un viatge al passat, descobrir-hi racons inesperats, topònims en formes insospitades i, sobretot, una visió del món molt especial, la que només podien oferir els pocs viatgers en una època en què, per a la majoria de la gent, el paisatge que veien cada dia era el que albiraven tota la vida.

Endinsar-se en els mapes i les vistes, sovint amb detalls i dibuixos molt elaborats, devia ser un plaer, fa tres-cents anys, però també ho continua sent ara, en un món dominat per la tecnologia i els mapes digitals.

L’exposició mostra els mapes, gravats i dibuixos agrupats segons la seva temàtica: Mediterrània i península Ibèrica; insularis i cartes nàutiques; conflictes bèl·lics (el teatre de la guerra i les places fortes, la majoria catalanes) i l’evolució de les representacions de Catalunya.

Aquest és un dels apartats més importants de l’exposició, amb més de cinquanta mapes datats entre el 1605 i el 1798. Entre aquests destaquen el primer mapa del Principat inclòs en un atles, obra d’un editor d’Anvers, Jan Baptista Vrients, o la primera representació de Catalunya atribuïda a un català, obra de Josep Aparici, del 1769. Dels mapes en sorprèn la precisió de la representació del territori, dels rius, de les principals vies, de les fronteres o del Delta de l’Ebre, per exemple, en aquella època més reduït que ara. També els colors utilitzats que en remarquen encara més la bellesa. O algunes representacions desconcertants, com un mapa que mostra les Balears i la costa africana des de l’est o un altre que reprodueix els Pirineus des de França, en concordança amb la perspectiva del país veí, d’on procedeixen la majoria dels gravats i que, en l’època, va envair Catalunya en diverses ocasions.

D’aquells conflictes bèl·lics en són testimoni molts dels mapes i gravats. No només per les representacions de les places fortes i dels ports, per motius militars, sinó per les recreacions de batalles, com la del Ter (1694), o d’acords de pau, de la qual destaca el gravat en què es dibuixa la conferència dels Tractats dels Pirineus, que va suposar la pèrdua de la Catalunya del Nord.

Cal destacar, finalment, el tractament especial que s’ha donat als gravats de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, titulats Les Glorieuses Conquêtes de Louis le Grand (1694), formats per trenta-nou representacions que, per primer cop, es podran veure en tot el seu esplendor.

Com a complement, es presenten també monografies i atles complets amb aspectes relacionats amb els temes anteriors, com un atles obra de l’alemany Gabriel Bodenher i el popularment conegut com Petit Beaulieu (1662), del mateix Sébastien de Beaulieu. Els dos es poden fullejar en un ordinador perquè s’han digitalitzat.