Revifar el mercat de l’art

El mer­cat de l’art ha can­viat molt en els dar­rers anys. La glo­ba­lit­zació, la incor­po­ració de la Xina i Corea, ciu­tats com Xan­gai i Sin­ga­pur, que abans no comp­ta­ven, l’Ori­ent Mitjà amb l’Aràbia Sau­dita i els Emi­rats Àrabs, la pro­li­fe­ració de bien­nals i fires arreu del món, l’enfor­ti­ment d’alguns lob­bies occi­den­tals i la neces­si­tat d’implan­tar seus en diver­sos punts estratègics han fet tron­to­llar l’art naci­o­nal i/o local.

Algu­nes fires han esde­vin­gut franquícies com Art Basel, i Espa­nya s’ha que­dat molt enrere d’aquest sis­tema glo­bal. Pri­mer, perquè en qua­ranta anys de democràcia no ha estat capaç de crear un sis­tema per a l’art con­tem­po­rani. Els governs han dele­gat la seva res­pon­sa­bi­li­tat política en els museus de capçalera esta­tals i, en els seus direc­tors, la patri­mo­ni­a­lit­zació de l’art con­tem­po­rani i, òbvi­a­ment, admi­nis­tren al seu aire tot el pres­su­post dis­po­ni­ble per a adqui­si­ci­ons i con­tro­len i asses­so­ren les dona­ci­ons i daci­ons en paga­ment d’impos­tos, en un país on el col·lec­ci­o­nisme és migrat. Segon, perquè ha con­fiat la tasca de crear mer­cat a un únic esde­ve­ni­ment esta­tal, la famosa fira ARCO, sense un sis­tema de les arts que el sus­tenti i donant pri­o­ri­tat reco­ma­nada a les gale­ries i als artis­tes estran­gers. Ha estat un intent de com­prar la inter­na­ci­o­na­li­tat del país a cop de sub­venció. El resul­tat és que s’ha ero­si­o­nat el sis­tema i s’ha per­ju­di­cat l’art del país. Cata­lu­nya es troba en la mateixa situ­ació, però encara més paupèrrima, ja que el mer­cat és més pobre i mol­tes gale­ries han tan­cat. Sor­to­sa­ment, podem esmen­tar dues fires d’ini­ci­a­tiva pri­vada, Arts Libris i Swab.

Aques­tes i altres qüesti­ons s’han deba­tut a San­tan­der en paral·lel a la UIMP i en les jor­na­des pro­fes­si­o­nals orga­nit­za­des pel Con­sorci de Gale­ries d’Art Con­tem­po­rani de l’Estat espa­nyol i, si en alguna cosa han estat d’acord, és a dema­nar al nou minis­tre la des­gra­vació per com­pra d’obra d’art. Al mateix temps, la fira Arte­san­tan­der és un model petit de mer­cat, però de qua­li­tat. Qua­ranta-dues gale­ries han pre­sen­tat monogràfica­ment un artista, la qual cosa ha permès veure bé l’obra i esta­blir rela­ci­ons i inter­can­vis per­so­nals. Només una gale­ria cata­lana, etHALL, amb Juan de Jar­ri­llo, i altres artis­tes cata­lans com Joan Font­cu­berta, Clau­dio Zulián, Martín Car­ral i Car­men Anzano hi han estat pre­sents.

A Cata­lu­nya hem estat capaços de crear fires de tea­tre, de tite­lles, de cul­tura popu­lar... que no exis­tien, però l’art ha que­dat sub­or­di­nat a altres ini­ci­a­ti­ves que no són nos­tres. Caldrà pen­sar nous models sense pre­ten­si­ons que aju­din a fer més capil·lar l’art con­tem­po­rani a la nos­tra soci­e­tat.