Contes fets de llengua
Si hi ha una cosa que els nens no suporten de les vacances d’estiu són els deures. Per això és bo trobar altres maneres de practicar el que s’ha après durant el curs per fugir dels clàssics quaderns d’estiu. Per exemple, per practicar la llengua no hi ha res millor que llegir, però si, a més, tenim la sort de topar amb uns contes que juguen amb la llengua, matarem dos pardals d’un tret. I això és el pretenen els contes de la col·lecció Genial de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: trencar amb el tòpic que els llibres de català són avorrits i plantejar una manera d’aprendre la llengua més divertida.
Els protagonistes d’aquestes històries, pensades per a nens de vuit i nou anys, són dos bessons, la Geni i l’Al, dos germans fets de paraules, plens de sons i tinta, que han nascut per jugar amb la llengua. Els contes, escrits per Mercè Ubach i il·lustrats per Maria Palet, inclouen un munt de locucions, expressions i frases fetes destacades el significat de les quals es pot consultar al final del llibre. Per exemple, al primer títol, Quatre ulls sense ulleres, es treballen sobretot les metàfores relacionades amb el cos, com ara “fer pujar la mosca al nas”, “tenir la mosca darrere l’orella”, “tenir el cap ple de pardals” i “tenir pell de gallina”. A Plou a bots i barrals, s’inclouen comparacions tradicionals, com ara “fer més por que una pedregada”, “plorar com una magdalena”, “ser com dues gotes d’aigua” i “tremolar com una fulla”. A l’últim títol de la col·lecció, Com tres i dos fan cinc, els germans s’enfaden. “Ets una setciències!”, diu l’Al a la seva germana. “I tu un zero a l’esquerra”, respon la Geni. Però aquestes són només algunes de les expressions relacionades amb els nombres que inclou el conte. També hi trobem “tocar el dos”, “cantar les quaranta”, “en un tres i no res”, “a tres quarts de quinze” o “ser can seixanta”.
Al final dels contes, s’inclouen exercicis lúdics sobre llengua i comprensió de text per ampliar les expressions i les frases fetes treballades durant la història.
