El moment de la veritat

Voluntat és la tercera novel·la de Jeroen Olyslaegers, dramaturg i narrador belga d’expressió flamenca que, amb aquesta obra, es consagra a tot Europa. Amb una prosa afilada i un to cínic, el protagonista, l’ancià policia Wilfred Wils, escriu per al seu besnet la confessió de les atrocitats comeses sota l’ocupació nazi d’Anvers. Als vint anys, aquest jove poeta es fa policia per escapar del treball forçós a Alemanya i es troba davant un dilema moral: ajudar el seu amic a protegir els jueus o obeir el seu mestre antisemita i posar-se al costat dels alemanys. Intenta ser neutral, mantenir-se en equilibri a la corda fluixa: tan aviat persegueix jueus, els reprimeix i els deporta, com n’ajuda un que està amagat portant-li menjar i llibres. Viu situacions horroroses que no li desperten cap càrrec de consciència, encara que arribi fins a les mateixes portes de l’infern.

La narració dels fets és dura, amb frases demolidores, que fan pensar en el despullament i la lucidesa de Ferdinand Céline. Ens col·loca enmig d’una ciutat ocupada militarment, en un estat de guerra on hi ha una violència generalitzada, i fa que, com el mateix protagonista, ens preguntem com es pot tolerar tanta por i tant horror sense tornar-se boig. Però no sempre actuem racionalment: “Tu penses que tothom fa servir el cap, però et diré una cosa, amic: són temps que et posen un mirall al davant, temps en què tothom demostra qui és.” I potser és el que t’enduus d’aquest llibre: que el temps de la guerra és el temps de la veritat, que mostra allò que realment som. Wils, atrapat en un passat esgarrifós, voldrà deslliurar-se d’aquesta càrrega confessant el monstre que té dins i justificant-se així davant la família que el repudia.

En temps convulsos com els nostres, aquesta novel·la torbadora fa pensar que no implicar-se socialment i voler ser equidistant és moralment impossible. Com bé deia Elie Wiesel, “la indiferència és la personificació del mal”.