El moment de la veritat

Volun­tat és la ter­cera novel·la de Jeroen Olys­la­e­gers, dra­ma­turg i nar­ra­dor belga d’expressió fla­menca que, amb aquesta obra, es con­sa­gra a tot Europa. Amb una prosa afi­lada i un to cínic, el pro­ta­go­nista, l’ancià poli­cia Wil­fred Wils, escriu per al seu bes­net la con­fessió de les atro­ci­tats come­ses sota l’ocu­pació nazi d’Anvers. Als vint anys, aquest jove poeta es fa poli­cia per esca­par del tre­ball forçós a Ale­ma­nya i es troba davant un dilema moral: aju­dar el seu amic a pro­te­gir els jueus o obeir el seu mes­tre anti­se­mita i posar-se al cos­tat dels ale­manys. Intenta ser neu­tral, man­te­nir-se en equi­li­bri a la corda fluixa: tan aviat per­se­gueix jueus, els repri­meix i els deporta, com n’ajuda un que està ama­gat por­tant-li men­jar i lli­bres. Viu situ­a­ci­ons hor­ro­ro­ses que no li des­per­ten cap càrrec de consciència, encara que arribi fins a les matei­xes por­tes de l’infern.

La nar­ració dels fets és dura, amb fra­ses demo­li­do­res, que fan pen­sar en el des­pu­lla­ment i la luci­desa de Fer­di­nand Céline. Ens col·loca enmig d’una ciu­tat ocu­pada mili­tar­ment, en un estat de guerra on hi ha una violència gene­ra­lit­zada, i fa que, com el mateix pro­ta­go­nista, ens pre­gun­tem com es pot tole­rar tanta por i tant hor­ror sense tor­nar-se boig. Però no sem­pre actuem raci­o­nal­ment: “Tu pen­ses que tot­hom fa ser­vir el cap, però et diré una cosa, amic: són temps que et posen un mirall al davant, temps en què tot­hom demos­tra qui és.” I pot­ser és el que t’enduus d’aquest lli­bre: que el temps de la guerra és el temps de la veri­tat, que mos­tra allò que real­ment som. Wils, atra­pat en un pas­sat esgar­rifós, voldrà des­lliu­rar-se d’aquesta càrrega con­fes­sant el mons­tre que té dins i jus­ti­fi­cant-se així davant la família que el repu­dia.

En temps con­vul­sos com els nos­tres, aquesta novel·la tor­ba­dora fa pen­sar que no impli­car-se soci­al­ment i voler ser equi­dis­tant és moral­ment impos­si­ble. Com bé deia Elie Wie­sel, “la indi­ferència és la per­so­ni­fi­cació del mal”.