Ciutadà Kane
El senyor Rafael Moragas, Moraguetes, empresari operístic entre altres ocupacions, diu en el llibre biogràfic que li va fer l’escriptor de Benissanet Artur Bladé Desumvila que l’any 1929, havent de formar una companyia per dur de gira per Catalunya l’òpera Marianela que s’havia estrenat al Liceu, va anar a reclutar el baríton a la pensió La Bola de Oro, situada, per informació que m’ha donat Lluís Permanyer, al carrer de l’Est del Raval de Barcelona. El cantant era, segons Moraguetes, un jove mallorquí “alt, ferm, massís, de cara agradable i veu expressiva, que vivia de miracle i que fins llavors només havia cantat al pati de la seva dispesa”. Es deia Josep Moll, però, seguint el relat del confident de Bladé, després d’actuar amb la companyia ambulant a Tàrrega, Tarragona, Igualada, etcètera, “al final Moll ja no es deia així sinó Fortunio Bonanova, nom amb el qual es donaria a conèixer, àdhuc com a artista de cinema”. Moraguetes no diu, perquè en el moment de parlar amb Bladé (1940-42) no podia saber-ho, que l’“artista de cinema” Fortunio Bonanova té un paper curt però important a Ciutadà Kane (1941) d’Orson Welles. És el temperamental i desesperat professor de cant de l’amant del protagonista.
Moraguetes tampoc no diu, potser perquè Moll no va trobar un moment per explicar-li-ho, que el nom artístic no era nou. Com a Fortunio Bonanova havia signat, el 1921 a Mallorca, l’avantguardista Manifiesto del ultra, amb Jacobo Sureda, Joan Alomar i Jorge Luis Borges, en aquell moment resident a Palma.
Borges va escriure una crítica de Ciutadà Kane que surt en totes les antologies d’elogis a la pel·lícula insistentment considerada entre les millors de la història. No hi parla del seu company ultraista. No el va reconèixer? Havien passat vint anys, però el nom de Fortunio Bonanova surt ben clar als crèdits. Podria ser un oblit intencionat. Borges va renegar de les agitacions juvenils, i de Mallorca només va mantenir l’admiració pel seu Raimundo Lulio.
Josep Moll o Fortunio Bonanova, nascut al barri de la Bonanova de Palma el 1895 i mort a Los Angeles el 1969, va fer papers secundaris en moltes pel·lícules americanes i alguna d’espanyola. Segons molts, en només cinc minuts va ser l’únic actor capaç de robar el protagonisme a Orson Welles en una pel·lícula.
