Tres exemples de compromís
Des de fa tretze anys, la fundació que du el nom de la poeta i pintora Felícia Fuster (1921-2012) atorga beques als joves artistes de les escoles públiques de belles arts. Enguany han estat premiats Marc Anglès en pintura, Maria Díez en escultura i Aïda Andrés en l’especialitat de gravat, si bé han transcendit llargament aquestes disciplines. Ara, la fundació exposa el resultat dels treballs.
Marc Anglès, amb el títol de RAL 3020, ha desenvolupat la idea del color vermell que es reserva per als missatges d’advertència o de perill a l’interior dels dispositius electrònics. Ha pres l’etiqueta vermella open/void, que vol dir obert/anul·lat i ha desmuntat tres reproductors de DVD, tot mantenint el rastre d’aquesta etiqueta vermella a la carcassa interior. D’altra banda, exposa els tres aparells desmuntats per veure l’espai que ocupen i la forma que tenen, i un d’aquests fa funcionar un DVD que mostra la fabricació de la pintura RAL 3020, que s’utilitza per als senyals de seguretat, trànsit, extintors, entre d’altres.
Les escultures que presenta Maria Díez amb el títol de Pells deshabitades es recreen en l’orgànic, les formes toves i l’interior del cos i la natura, inaccessibles a la vista. Les formes estableixen un paral·lelisme amb el cos: el cap, el melic o el volum que un nadó ocupa al bressol. Li interessa l’interior del cos i les formes orgàniques de la natura, com ara les fulles seques, una llimona i un pebrot podrits, processos que canvien la forma i la vida. Ha creat expressions d’escultura tova amb fang recobert de mitges, un teixit que s’estiregassa amb el pes i que crea volums tous que poden canviar segons la posició del fang dur que hi ha al seu interior. També ha treballat l’adaptació del drap o del teixit que permet fer motlles amb silicona i làtex.
Aïda Andrés ha treballat les imatges de llum que veu quan es lleva a casa seva i presenta la instal·lació Mirar de tocar cap endins. Arquitecte de formació, necessita l’espai per expressar-se. Ha instal·lat, amb tres cortines semitransparents, un dispositiu que transmet la sensació de l’entrada de la llum del sol per una finestra els matins d’hivern. Vol “materialitzar la imatge de la llum que toca els volums i travessa les parpelles, com si aquestes fossin una cortina”. Des d’una sensibilitat molt aguda i sublim, l’artista estampa en litografia les taques de llum sobre una de les tres cortines llençol que componen l’exposició. Un altre dels llençols broda en formes diverses les taques de llum i els dona consistència.
Són tres propostes que mostren el compromís dels joves artistes amb la contemporaneïtat i la transformació dels llenguatges plàstics en el magma de l’art actual.