Arts visuals

Tres exemples de compromís

Des de fa tretze anys, la fun­dació que du el nom de la poeta i pin­tora Felícia Fus­ter (1921-2012) atorga beques als joves artis­tes de les esco­les públi­ques de belles arts. Enguany han estat pre­mi­ats Marc Anglès en pin­tura, Maria Díez en escul­tura i Aïda Andrés en l’espe­ci­a­li­tat de gra­vat, si bé han trans­cen­dit llar­ga­ment aques­tes dis­ci­pli­nes. Ara, la fun­dació exposa el resul­tat dels tre­balls.

Marc Anglès, amb el títol de RAL 3020, ha desen­vo­lu­pat la idea del color ver­mell que es reserva per als mis­sat­ges d’advertència o de perill a l’inte­rior dels dis­po­si­tius electrònics. Ha pres l’eti­queta ver­me­lla open/void, que vol dir obert/anul·lat i ha des­mun­tat tres repro­duc­tors de DVD, tot man­te­nint el ras­tre d’aquesta eti­queta ver­me­lla a la car­cassa inte­rior. D’altra banda, exposa els tres apa­rells des­mun­tats per veure l’espai que ocu­pen i la forma que tenen, i un d’aquests fa fun­ci­o­nar un DVD que mos­tra la fabri­cació de la pin­tura RAL 3020, que s’uti­litza per als senyals de segu­re­tat, trànsit, extin­tors, entre d’altres.

Les escul­tu­res que pre­senta Maria Díez amb el títol de Pells des­ha­bi­ta­des es recreen en l’orgànic, les for­mes toves i l’inte­rior del cos i la natura, inac­ces­si­bles a la vista. Les for­mes esta­blei­xen un paral·lelisme amb el cos: el cap, el melic o el volum que un nadó ocupa al bres­sol. Li interessa l’inte­rior del cos i les for­mes orgàniques de la natura, com ara les fulles seques, una lli­mona i un pebrot podrits, pro­ces­sos que can­vien la forma i la vida. Ha creat expres­si­ons d’escul­tura tova amb fang reco­bert de mit­ges, un tei­xit que s’esti­re­gassa amb el pes i que crea volums tous que poden can­viar segons la posició del fang dur que hi ha al seu inte­rior. També ha tre­ba­llat l’adap­tació del drap o del tei­xit que per­met fer mot­lles amb sili­cona i làtex.

Aïda Andrés ha tre­ba­llat les imat­ges de llum que veu quan es lleva a casa seva i pre­senta la ins­tal·lació Mirar de tocar cap endins. Arqui­tecte de for­mació, neces­sita l’espai per expres­sar-se. Ha ins­tal·lat, amb tres cor­ti­nes semi­trans­pa­rents, un dis­po­si­tiu que trans­met la sen­sació de l’entrada de la llum del sol per una fines­tra els matins d’hivern. Vol “mate­ri­a­lit­zar la imatge de la llum que toca els volums i tra­vessa les par­pe­lles, com si aques­tes fos­sin una cor­tina”. Des d’una sen­si­bi­li­tat molt aguda i sublim, l’artista estampa en lito­gra­fia les taques de llum sobre una de les tres cor­ti­nes llençol que com­po­nen l’expo­sició. Un altre dels llençols broda en for­mes diver­ses les taques de llum i els dona con­sistència.

Són tres pro­pos­tes que mos­tren el com­promís dels joves artis­tes amb la con­tem­po­raneïtat i la trans­for­mació dels llen­guat­ges plàstics en el magma de l’art actual.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor