Postals de moments fungibles

Joan Cavallé (Alcover, 1958) és un dels autors més sòlids del Camp de Tarragona. Acostumat a bregar amb la cultura des de diferents àmbits, la seva faceta de creador s’ha concretat en un bon grapat de llibres (Contemplant el monstre, Dinastia Ming, Eva i el bosc, Rei de mi, Peus descalços sota la lluna d’agost...), una dedicació intensa al text teatral, uns quants premis de nivell i una cuina literària de cocció lenta i molt reflexiva.

Amb tot això aconsegueix que cada nova obra tingui aquell regust balsàmic de les coses que han madurat seguint una cadència natural i sempre positiva.

A La ciutat i alguna gent que hi viu, aquesta urbs del títol, tot i que no se cita en cap moment, resulta fàcil relacionar-la amb Tarragona. Hi ha detalls que segur que acabaran fent l’ullet als lectors que la coneguin i que no condicionaran en absolut la resta, ja que aquesta arquitectura urbana esdevé un dels protagonistes del llibre. Els paisatges i els indrets, entesos com un marc necessari que condiciona les trames, són fonamentals a l’hora de capbussar-se en les diferents històries, escrites al llarg de molts anys i amb successives revisions.

Pel que fa a la gent que hi viu, Joan Cavallé ens acosta un meravellós catàleg de personatges humans, gent preocupada per temes i situacions que, d’una manera o una altra, afecten les seves vides.

No hi ha fets de gran transcendència, res capaç d’alterar la vida de dalt a baix, de capgirar-ho tot, però són qüestions que preocupen en un moment donat i que el Joan sap portar al seu terreny i mostrar-les com un tot, com un retrat directe i concret que se’ns presenta amb tota la seva intensitat però també amb aquesta sensació contradictòria que provoca el fet obvi que també està destinat a morir. Parlem d’instants, de moments, d’observacions puntuals, de reflexions concretes i, per aquesta raó, són meravelloses postals de moments fungibles, de retalls de vides a ciutat.