Quan Scully va conèixer Mulder
‘Expediente X’, la sèrie de Chris Carter que va marcar no només la història de la televisió, sinó tota una generació, es va estrenar ara fa vint-i-cinc anys
El divendres 10 de setembre del 1993 passarà a la història de la televisió com el dia que els agents de l’FBI Dana Scully (Gillian Anderson) i Fox Mulder (David Duchovny) es van conèixer. Naixia Expediente X (The X-Files), la sèrie que més ha marcat la història recent de la petita pantalla, convertida en un fenomen mundial i en una icona de la cultura popular. A casa nostra, vam haver d’esperar uns mesos, fins al març següent, quan Telecinco la va programar els dilluns a quarts d’onze de la nit.
El creador, Chris Carter, no ho va tenir fàcil per aconseguir que la cadena Fox li permetés tirar endavant una complexa trama amb fenòmens paranormals, extraterrestres, conspiracions polítiques i moltes frases filosòfiques. Pensem que en aquella època triomfaven a la televisió nord-americana programes com El show de Bill Cosby, Seinfeld i S’ha escrit un crim, mentre que a casa nostra les audiències se les enduia Quién sabe dónde Només algunes apostes com Doctor en Alaska començaven a oferir un aire més modern i fresc a una televisió que encara es veia en família.
S’ha debatut molt sobre els motius del seu èxit, atribuït sovint a la bona química (a la pantalla, no en la vida real) entre els dos actors, que a posteriori han reconegut que no es van fer realment amics fins que no van acabar de rodar les primeres nou temporades. En qualsevol cas, els seus personatges contraposats aviat es van convertir en la parella televisiva per excel·lència. Mentre Scully és una metòdica científica de creences catòliques i escèptica pel que fa als fenòmens paranormals, Mulder és un agent marginat, convençut que existeixen els extraterrestres, traumatitzat per la suposada abducció de la seva germana petita i entossudit a desmantellar una trama política per amagar-ho tot.
trencant esquemes
A part del seu argument, la sèrie també va suposar una novetat pels diferents tipus de capítols que oferia: els autoconclusius centrats en la investigació concreta d’un cas paranormal; els mitològics, que seguien la trama principal relacionada amb la conspiració governamental, i els independents, que no tenien res a veure amb temes fantàstics. També resultava especialment atractiva la barreja de moments terrorífics, dramàtics i còmics. De fet, els capítols en to de comèdia –com l’hilarant Small Potatoes (4x20)– sempre han estat entre els preferits dels fans.
Però sens dubte un dels encerts de la sèrie va ser trencar amb els estereotips del moment. Scully no responia als requisits de protagonista atractiva i de físic exuberant, mentre que Mulder tampoc no era el típic investigador dur i malcarat. De fet, els rols estaven intercanviats amb relació al que s’esperava: ella és la racional, la forta i, en canvi, ell és l’intuïtiu, el més vulnerable a les seves pròpies emocions. Potser és aquesta mirada el que va portar la sèrie a ser una de les més premiades de la història i la que l’ha acabat convertint en objecte de culte.