El gran misteri de la temporada
La temporada de música clàssica arriba carregada. El protagonisme de les directores d’escena i l’estrena de L’enigma di Lea, a banda del cicle de cambra sobre Wagner, són alguns dels al·licients que presentarà el Liceu. L’Auditori rebrà per primer cop Kent Nagano amb l’OBC i se centrarà en Mahler, a més d’oferir propostes trencadores, música antiga d’alt nivell i una cambra exquisida. I el Palau continuarà sent la casa dels cors, amb cites ineludibles com els concerts de Dudamel amb Mahler i de Goerne amb Schubert
Molts al·licients pel que fa a la música clàssica en els propers mesos. La temporada del Gran Teatre del Liceu arriba marcada per un punt conservador en els títols i per l’absència de Wagner en escena, però també per l’aposta per dones directores, com Portacelli, Beer i Miskimmon. Scheppelmann s’ha cobert les espatlles amb obres belcantistes com I puritani (Bellini), amb Camarena, i L’italiana in Algeri (Rossini), amb Frizza a la batuta; la verdiana Luisa Miller, amb régie de Micheletto i les veus de Beczala i Radvanovski; veristes com Madama Butterfly (Puccini), amb Arteta; La Gioconda (Ponchielli), amb l’anhelat debut de Theorin en un rol italià al Liceu, i Tosca (Puccini) –que serà el Liceu a la fresca 2019–, amb Monastirska i Serjan, i l’òpera francesa Les pêcheurs de perles (Bizet) en forma de reality show amb Kultxinska i Hamlet (Thomas), amb Álvarez i Damrau.
Els amants de la música antiga trobaran recer en Händel: Rodelinda, amb Mehta, i Aggripina, amb l’esperat retorn de DiDonato i Il Pomo d’Oro. A l’altre extrem, trobem L’enigma di Lea, l’aposta liceista més potent. L’obra de Benet Casablancas amb llibret de Rafael Argullol és encara tot un misteri sota la direcció de Carme Portacelli, amb el mestre Josep Pons a la batuta. Una producció en què Scheppelmann ha trobat l’oportunitat de picar-nos l’ullet fent-la eminentment catalana, amb Blanch, Masllorens, Infante, Sabata i Alegret, i una estrella internacional que transformarà el pati de butaques: Allison Cook. En el conreu de la música contemporània continua l’aposta Off Liceu i títols de la gran tradició del segle XX, com Kàtia Kabànova, de Janácek, amb muntatge d’Alden, i Candide, en el centenari del naixement de Bernstein.
Però el Liceu no té cap Wagner, si més no, escenificat. De les mancances n’hem de treure oportunitats i és el que ha fet astutament el director musical amb el projecte Música de Cambra al Liceu, un conjunt de concerts que es dedicaran a la figura del geni de Bayreuth i els seus epígons.
Per la seva banda, L’Auditori i el Palau de la Música Catalana van més enllà i han invitat artistes plàstics com Amat en el primer cas, i Barceló i Llena en el segon, a banda de cultivar les lletres de Sampere al Palau. L’un vol ser la casa del simfonisme, la transgressió i la multidisciplinarietat on tothom té cabuda i, l’altre, la casa dels cors, els grans noms i el compromís amb la catalanitat. Però conflueixen en la pugna per les orquestres internacionals, com la Simfònica de Ràdio Stuttgart, de Düsseldorf, del Teatre Marinsky i la de Viena (L’Auditori); la Mahler Chamber Orchestra, la Filharmònica de Sant Petersburg i l’Akademie für Alte Musik Berlin (Palau) i els directors de renom com Steinberg, Bell, Zacharias i Capuçon (L’Auditori), Gergiev (L’Auditori i el Palau), i Dudamel, Hengelbrock, Nott, Gardiner i Temirkànov (Palau). És el preu que s’ha de pagar per conviure en una ciutat activa i atractiva que es vol situar com una top a Europa, com ho avala el Barcelona Spring Festival, un agermanament entre els tres equipaments més importants i Ibercàmera, que tindrà lloc del 4 al 17 de març del 2019.
L’Auditori presenta una oferta molt variada, de la qual destaca la participació per primera vegada del mestre Kent Nagano amb l’OBC i l’interès de la formació per Mahler, els seus antecedents romàntics com Beethoven, Brahms, Schumann, Dvorák i Txaikovski, i els seus coetanis i continuadors Xostakóvitx, Bartók i Prokófiev. Cal remarcar primeres audicions de Gubaidúlina, Messiaen, Granados i Gerhard i el cicle OBCPOPS, que pretén donar una dimensió més popular a la música simfònica.
El so original torna a L’Auditori amb el gran referent de la música antiga, Jordi Savall, que compartirà cicle amb l’Accademia Bizantina, l’Ensemble Pygmalion, el RIAS Kammerchor i el Festival Llums d’Antiga. A l’altra banda del pèndol, Sampler Sèries ens farà vibrar amb música de nova creació, grans clàssics del segle XX, música electroacústica –amb o sense sintetitzadors analògics–, acústica amb tècniques no convencionals i mixta. Crossinglines, bcn216 i Barcelona Modern reincideixen i s’estrenen Nate Wooley Quartet, Ferran Fages, Dans les arbres i Quatuor Diotima. I cal situar al lloc que li pertoca el cicle de cambra, amb propostes de gran qualitat i en un format íntim i de proximitat en què actuaran l’incombustible Quartet Casals, el trio Sepec-Zimmermann-Queyras, Pablo Heras-Casado, la Mahler Chamber Orchestra i Ian Bostridge.
Simon Halsey ha sabut prendre el relleu de la magnífica feina de Josep Vila aportant aires internacionals a l’Orfeó Català i el Palau se n’ha aprofitat refermant el seu compromís amb la música coral. A més, ha apostat per compositors residents d’estètiques que generen consens, com el minimalista Philip Glass i el concís i auster Josep Maria Guix. La seva multiplicitat de programacions que contribueixen a conrear artistes de casa, joves promeses (Primer Palau i ECHO Rising Stars) i projectes com l’engrescador Hivernacle, “on l’escalf de la paraula fa créixer la música”, fan conviure la bellesa i vivacitat de l’edifici amb l’esperit constructiu i la vocació de servei per oferir conjuncions com Dudamel i Mahler –origen i fi de la temporada, seguint el leitmotiv d’enguany– i Goerne i Schubert.
Destaca l’actuació de la mezzo Magdalena Kozená i de la pianista Mitsuko Uchida, que presentaran Schönberg i els magnífics Brettl-Lieder, perles com l’O viridissima virga de la mística del segle XII Hildegard von Bingen, interpretada per l’Orfeó Català i Voices New Zealand, el Bach de Vespres d’Arnadí i Una voce in off de Montsalvatge amb l’Orquestra de Cadaqués. Sense deixar de banda els estels que arrosseguen masses com Fleming, Schiff, Damrau, Bartoli, Perianes, Flórez, Perahia, Sokolov, Alard, Melinkov i Volodos. Sempre comptant amb les orquestres catalanes com la Camera Musicae, la Simfònica del Vallès, la del Gran Teatre del Liceu i bcn216.
.AINA VEGA
ainavegar@gmail.com