VISA pour l’IMAGE
Perpinyà es converteix a finals d’estiu en la capital mundial del fotoperiodisme amb la celebració del festival Visa pour l’Image, una cita ineludible per descobrir l’aclaparadora feina dels reporters que retraten els drames i les misèries del món actual
El festival Visa pour l’Image celebra aquest any el 30è aniversari convertit en una cita de referència per on passen els millors fotoperiodistes de l’actualitat. Exposicions, conferències, projeccions i entregues de premis compten amb un públic fidel que inclou milers de visitants, procedents de banda i banda de la frontera, que puntualment acudeixen als espais que durant quinze dies omplen la ciutat amb algunes de les imatges més colpidores que s’han captat durant l’any anterior.
trenta anys
Han passat trenta edicions des de la primera exhibició al Palau dels Reis de Mallorca, una mostra més aviat humil en què les fotografies ni tan sols tenien llegenda i es projectaven diapositives que adquirien sorprenents aureoles per la condensació de la humitat, tal com recorda el fundador del festival, Jean-François Leroy. En aquestes tres dècades, i fins a arribar a la complexitat organitzativa actual –que, inclou, per exemple, vols especials des de París– el festival s’ha anat fent gran i ha guanyat qualitat i prestigi. Les xifres ho avalen: s’hi han produït més de 840 exposicions, hi han passat prop de 5 milions de visitants i centenars de fotoperiodistes, que hi han trobat un aparador de primera magnitud per apropar la seva feina al públic en general i, al mateix temps, mobilitzar consciències sobre les situacions dramàtiques que es viuen al nostre planeta i que no sempre tenen el mateix ressò mediàtic.
En aquesta edició, que se celebra de l’1 al 16 de setembre, hi ha previstes una quinzena d’exposicions –a les imatges, en podeu veure vuit– distribuïdes en diversos espais de la ciutat. El gruix més important, però, és al Convent dels Mínims, on es mostraran els treballs de dotze fotoperiodistes fets arreu del planeta, a més de les fotografies premiades l’any passat pel concurs internacional World Press Photo. Els altres espais destacats són l’Església del Convent de Sant Domènec, amb quatre exposicions més, i el Palau de les Corts, on hi haurà una retrospectiva del premi Visa d’Or Humanitari, que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha atorgat durant els últims set anys en el marc del festival.
Totes les exposicions tenen l’entrada gratuïta i es poden visitar entre les deu del matí i les vuit del vespre. També són d’accés lliure les projeccions que es faran cada nit, del 3 al 8 de setembre al Camposanto, a partir de dos quarts de deu del vespre, i que repassaran en imatges els esdeveniments més importants que s’han produït al món entre el setembre de l’any passat i l’agost d’aquest any, ja siguin guerres, crisis o esdeveniments de caire polític, esportiu, cultural, científic, ambiental, social... Des del debat sobre les armes de foc als Estats Units, fins als efectes del canvi climàtic en els esculls de corall, passant per la crisi dels refugiats i la mirada personal al món i la seva bellesa per part d’un reporter de National Geographic, les sessions de projecció obren un finestra al món del fotoperiodisme i, en definitiva, al món que sovint no veiem darrere dels grans titulars. Paral·lelament, al Palau de Congressos també hi haurà l’espai Canon Experience, amb les últimes novetats en material fotogràfic. Canon és un dels principals patrocinadors –com Paris Match– i cada any convida 200 estudiants de fotografia d’arreu d’Europa a participar en aquest festival, concretament en la setmana professional especialment adreçada a reporters. A banda d’això, el festival també promou el fotoperiodisme entre els més joves allargant les visites a les exposicions una tercera setmana només per a escoles i instituts. L’any passat, més d’11.000 alumnes hi van assistir.
IRENE CASELLAS
icasellas@lrp.cat
La presència catalana
Quan es va fer pública la llista de les exposicions d’aquest any, el Festival va rebre crítiques per no haver-ne inclòs una sobre la situació a Catalunya. Els organitzadors es van afanyar a desmentir que hi hagués cap mena de censura per part dels patrocinadors i van recordar que el tema es tractaria a fons en un altre format. Així, s’ha previst una taula rodona sobre el tractament informatiu dels fets de l’1-O amb periodistes catalans, espanyols i francesos el dimarts 4 de setembre a les 15 h al Palau de Congressos. Un dels ponents serà el director de La República, Carles Ribera.
‘ATRAPATS A LA RDC’, JOHN WESSELS
Les ferides de bala van obligar a amputar un braç a aquesta dona congolesa. Durant dècades, el país s’ha vist atrapat en el conflicte, l’agitació política i la cobdícia. Les morts, els desplaçats i la desnutrició estan a l’ordre del dia. “Quan podrà finalment respirar, el poble congolès?”, es pregunta el fotògraf John Wessels, de l’agència AFP.
‘IEMEN, LA GUERRA QUE ENS HAN AMAGAT’, VÉRONIQUE DE VIGUERIE
El jove de la foto va trepitjar una mina, però vol tornar a combatre. Guanyadora del Visa d’Or Humanitari, l’autora de la imatge va trigar un any a poder entrar al Iemen.
‘BIG FOOD’, GEORGE STEINMETZ
D’on prové allò que mengem? Per encàrrec de National Geographic, aquest reporter va investigar les tècniques de producció de menjar a gran escala i es va trobar un món opac i poc transparent.
‘FORMIGUES VERMELLES’, JAMES OATWAY
Les formigues vermelles són operaris d’empreses privades que es dediquen a desallotjar amb molta violència persones desnonades de les seves llars, als suburbis negres i pobres de Sud-àfrica.
‘VIATGE DESESPERAT. L’ÈXODE DELS ROHINGYES’, KEVIN FRAYER
Al campament de refugiats de Balukhali, a Bangladesh, un noi rohingya plora desesperat enfilat a un camió de distribució urgent d’aliments d’un organisme internacional. El drama d’aquest col·lectiu ocupa dues de les exposicions d’aquesta edició (l’altra és de la fotògrafa Paula Bronstein). Els rohingyes, minoria musulmana a Myanmar, van haver de fugir després que comencés una onada de persecució i violència en contra d’ells. El fotògraf Kevin Frayer va seguir el seu èxode durant setmanes i va ser testimoni de la seva desesperació. “Estàs envoltat de tristesa. Vaig ser incapaç de trobar bellesa enlloc”, afirma.
‘RIUS DEVASTATS’, GAËL TURINE
La capital de Bangladesh, Dacca, la creuen cinc rius plens literalment de porqueria i deixalles. Un problema ambiental que, segons el reporter, té molt a veure amb la corrupció i que es tradueix en amenaces constants contra aquells que hi lluiten.
‘SYRIA ON MY MIND’, NOËL QUIDU
Un família torna a Alep per veure com ha quedat destruïda la seva llar. El fotògraf, que ha cobert la guerra per a Paris Match ho té clar: “Són set anys de malson per a tots els sirians, i la guerra no acaba. Deixarà un país traumatitzat durant dècades.”
‘ESPERANÇA, DESESPERACIÓ I SOMNIS LLUNYANS’, EDGARD GARRIDO
Un grup de migrants travessa Mèxic dins d’un vagó descobert d’un tren de mercaderies per intentar arribar als Estats Units. El fotògraf els va acompanyar durant un periple de 3.000 quilòmetres.