“Ens falta un gran èxit, com el que van tenir els nòrdics amb Larsson”

No és el mateix. Sant Jordi és la gran festa del llibre a Catalunya, però abasta llibres en català i en castellà. Sant Jordi s’ha convertit en un fet espectacular, però té les seves coses; per exemple, que es prioritza molt la comercialitat; s’hi va a vendre llibres. Soc un gran defensor de Sant Jordi, però és una altra cosa. La Setmana no es produeix en un dia, sinó en deu, i només amb llibres en català. I hi ha participació directa de les editorials: enguany tenim 204 expositors. La gent pot veure gairebé tot el que es publica en català. També la fa diferent al Sant Jordi la part del festival. Nosaltres programem unes 270 activitats. Sant Jordi pràcticament només és venda.

L’any passat, la Setmana va vendre més de 400.000 euros. Però per nosaltres no és tan important el que es ven durant la Setmana, sinó el que genera a partir de la seva celebració. La Setmana fa que al setembre es parli més que mai de llibres; tant la premsa com totes les institucions es bolquen en el llibre. Trobem un repunt important en la venda de llibres, i especialment de llibres en català, en els mesos d’octubre, novembre i desembre. La Setmana no la podem valorar econòmicament pel que genera durant aquells dies, sinó que l’hem de valorar pel que genera durant l’últim trimestre de l’any.

Sempre diem que hi ha pocs lectors en català, i això és relatiu. M’explico: el que publiquem en català, en relació amb el que es publica a l’Estat espanyol, és un 16 o 17%. Això vol dir que un 80% dels llibres es publiquen en castellà i la resta en gallec i en basc. Al cap de l’any, un lector habitual acaba llegint molts llibres en castellà, perquè són els que no existeixen en català, o bé perquè l’autoria és directament en castellà. Ara bé, actualment augmentem cada any dos o tres punts el nombre de gent que llegeix habitualment en català, i en aquests moments són un 26-27%. També augmenta el nombre de gent que diu que llegeix ocasionalment en català. Sumant els ocasionals i els habituals, parlem d’un 60-70% de lectors que llegeixen en català en algun moment de l’any. És impossible que algú digui que llegeix al cent per cent en català perquè es perdria molta cosa.

Uns 11.000 títols a l’any.

Puja la quantitat de títols i, desgraciadament, baixa la quantitat d’exemplars. Ens trobem que el nombre de lectors en castellà i el nombre de títols tenen tendència a baixar. I el nombre de títols i de lectors en català pugen. Si tenim en compte que es van incorporant generacions que han fet tota l’educació en català, és lògic que cada vegada hi hagi més lectors en català. La lectura en català puja i la lectura en castellà baixa. I la lectura global, que ens preocupa molt, està estabilitzada o caient.

Hi ha una necessitat de replantejar temes en l’àmbit educatiu. No dic que s’hagi fet tot malament, però es podria haver fet molt millor. Cada vegada més, la lectura serà un tema pel qual haurem de lluitar. Precisament, una de les coses que fem aquesta Setmana del Llibre és regalar a la gent que compri una quantitat de llibres la Biblioteca Personal, que és de cartró, per als nens. Hem d’aconseguir que els nens vegin el llibre com una cosa quotidiana i a l’abast.

La Setmana té dos objectius. Un és crear lectors, específicament en català. I l’altre és fer una fira normal, de país normal –com la fira de París o la de Londres– en què mostres la producció editorial. El sector de l’edició a Catalunya és importantíssim; representem un 75% de la facturació de tota la cultura del país. És una xifra espectacular. Catalunya és una potència editorial. Mostrar una vegada a l’any tota la producció que fem és normal. I a mi m’agrada, per normalitzar les coses, actuar com un país normal. Per això la Setmana no és només una fira de venda de llibres amb barraques, sinó que és el festival literari, és l’arribada d’editors de fora a comprar drets d’autor d’aquí... És una fira normal.

Si toquem de peus a terra, les xifres de traduccions són molt baixes. Ara bé, l’increment dels darrers anys és important. La feina que està fent l’Institut Ramon Llull, que ha incorporat gent que coneix bé el món del llibre, fa que en els darrers anys estiguem incrementant molt les xifres de traduccions. Ens faltaria un gran èxit, com el que van tenir els nòrdics amb l’Stieg Larsson. Ens faltaria que algun dels nostres autors fes el salt de manera espectacular. No és una tasca fàcil, però crec que s’està fent bastant bé perquè cada vegada internacionalitzem més. Des de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, també insistim en la presència a fires, i això fa que es vagin consolidant les traduccions.

Si parlem del català, el nostre principal problema és que el nostre públic és reduït. Les opcions de possible lector en català estan limitades al nombre d’habitants d’aquest planeta que parlem català, i som pocs. El nostre problema sempre ha estat no poder treballar amb els mateixos costos que quan un edita en castellà, que pot multiplicar fàcilment les tirades per cinc, per sis o per set. Perquè quan publiques en castellà, no tan sols vens a l’espai de tota la península Ibèrica, sinó a l’àmbit sud-americà. Hem de continuar treballant amb les institucions per trobar vies d’inversió per part de l’administració catalana, per destinar l’ajut que sigui possible a l’edició de textos en català.

És la relació normal que hi ha entre qualsevol persona que ven coses i qui les compra. Hi ha molt bona relació quan parlem de temes literaris i quan ens expliquem si ens ha agradat o no un llibre. Quan parlem de descomptes i de terminis de pagament, és quan hi ha més dificultats. Però, en general, la relació és bona, més enllà dels problemes que també tenen els senyors que fan llonganisses amb els senyors que les venen; això és normal.