Articles

L’OBRA DE JUJOL SURT DE L’OMBRA

L’Ajuntament de Sant Joan Despí i una vintena més de municipis han organitzat activitats per divulgar l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va quedar eclipsat per la figura de Gaudí

OBJECTIU
“L’Any Jujol és una oportunitat per rellançar el patrimoni modernista de Jujol i posar l’arquitecte al lloc que es mereix”
INFLUÈNCIA
“A Gaudí li agradava molt el color, però no el dominava. Jujol va donar color a l’obra de Gaudí”
ARXIU JUJOL
“Cal una entitat pública per conservar i divulgar el seu llegat”

De la Casa Batlló de Bar­ce­lona, un dels edi­fi­cis més sig­ni­fi­ca­tius del gran arqui­tecte moder­nista Antoni Gaudí, la part més valo­rada és la façana, per la seva cre­a­ti­vi­tat i ori­gi­na­li­tat. Però segu­ra­ment pocs dels milers de turis­tes que cada any visi­ten i foto­gra­fien aquesta façana –que com­bina la pedra, el ferro for­jat, el tren­cadís de vidre i la ceràmica poli­cro­mada– saben que va ser un altre arqui­tecte, Josep Maria Jujol (Tar­ra­gona, 1879 - Bar­ce­lona, 1949), qui va tenir un paper des­ta­cat en la seva cons­trucció. La Casa Batlló va ser el pri­mer pro­jecte en què van tre­ba­llar ple­gats els dos genis, Gaudí i Jujol. Era l’any 1904, quan Gaudí es va que­dar mera­ve­llat de qui ales­ho­res era un jove arqui­tecte que li va pro­po­sar diver­ses idees per a la façana, sobre­tot la incor­po­ració del color: “A Gaudí li agra­dava molt el color, però no el domi­nava. En aquell moment, Gaudí gau­dia veient aquell jove, que era molt cre­a­tiu, que domi­nava el color; Jujol dona color a l’obra de Gaudí. Si obser­vem l’obra de Gaudí fins a l’any 1904, veiem que és una obra molt maca, molt digna i molt extra­or­dinària, però li falta color. A par­tir del 1904, que és quan Jujol tre­ba­lla a la Casa Batlló de Bar­ce­lona, veiem que el color es posa de mani­fest de manera clara, gràcies a ell. Les idees són de Gaudí, però Jujol s’engresca i li pro­posa diver­ses coses. Quan veus un munt de gent foto­gra­fi­ant la façana de la Casa Batlló, estan foto­gra­fi­ant un edi­fici de Gaudí, sí, però amb una deco­ració de Jujol.” Així ho explica el fill de l’arqui­tecte, Josep Maria Jujol, con­tent perquè diver­sos ajun­ta­ments cata­lans, lide­rats pel de Sant Joan Despí –muni­cipi on el tar­ra­goní va exer­cir com a arqui­tecte muni­ci­pal–, han orga­nit­zat un com­plet pro­grama d’actes per com­me­mo­rar el 140è ani­ver­sari del nai­xe­ment del seu pare, con­si­de­rat “un artista total” perquè ”va tocar tots els pals”: “A més d’arqui­tecte va ser deco­ra­dor, pin­tor, esgra­fi­a­dor, dis­se­nya­dor de mobles....”, diu Àlex Medrano, regi­dor de Cul­tura de Sant Joan Despí. “Jujol feia des del càlcul dels fona­ments de l’edi­fici fins a la col·locació de les cor­ti­nes, de les cati­fes, dels mobles... Tota la deco­ració”, afe­geix el seu fill.

L’Any Jujol, que s’allar­garà fins al setem­bre del 2019, ha de ser­vir per vin­di­car un arqui­tecte que tot i ser con­si­de­rat un dels grans del moder­nisme entre els experts, encara és poc cone­gut en l’àmbit popu­lar. Pot­ser perquè va que­dar a l’ombra de Gaudí. Al fill de l’arqui­tecte no li agrada que diguin del seu pare que va ser dei­xe­ble de Gaudí, sinó “col·labo­ra­dor”: “No en va ser en abso­lut, de dei­xe­ble! Dei­xe­ble és aquell a qui l’artista dona un mes­tratge, que aprèn d’ell. En canvi, quan Jujol va començar a tre­ba­llar amb Gaudí, ja tenia una for­mació tan sòlida que no neces­si­tava apren­dre; això no vol dir que hi hagi alguna influència, perquè al llarg de la vida sem­pre s’apre­nen coses, però Jujol ja tenia un estil propi l’any 1904, i el va incor­po­rar a l’obra de Gaudí.” De la relació entre els dos artis­tes n’està a punt de publi­car un lli­bre, Jujol amb Gaudí, que vol que esti­gui al mer­cat durant la cele­bració del 140è ani­ver­sari. La filla gran de l’arqui­tecte, Teresa Jujol, també n’està pre­pa­rant un amb les trans­crip­ci­ons dels tex­tos que va escriure quan encara era un jove estu­di­ant: “Amb els seus escrits veus el sen­tit de l’obser­vació de la natura, la seva finor. Serà un lli­bre interes­sant”, indica el seu fill.

La col·labo­ració Jujol-Gaudí es va donar en mol­tes altres obres, com ara la Casa Milà de Bar­ce­lona o la reforma de la cate­dral de Palma. I en una de les peces gau­di­ni­a­nes més popu­lars: el banc ondu­lant del Park Güell de Bar­ce­lona: Gaudí va encar­re­gar al seu jove col·labo­ra­dor la solució colo­rista del banc que ha esde­vin­gut més popu­lar del parc. A la Sagrada Família, Jujol hi tenia una taula de tre­ball exclu­si­va­ment per a ell, però no se sap del cert quin és el grau d’impli­cació que va tenir en la cons­trucció, més enllà d’alguns ele­ments deco­ra­tius, com les escul­tu­res de coloms que, un cop mort Gaudí, el 1926, es van ins­tal·lar a la part alta de la façana del Nai­xe­ment.

El regi­dor Àlex Medrano reco­neix que la figura de qui va ser arqui­tecte del muni­cipi durant molts anys ha que­dat ama­gada per la de Gaudí: “Per això amb la cele­bració de l’Any Jujol volem posar al seu lloc tota l’obra i la visió de l’arqui­tec­tura de Jujol al nos­tre país. És una opor­tu­ni­tat per rellançar el patri­moni moder­nista de Jujol”, asse­nyala. Només a Sant Joan Despí, l’arqui­tecte va inter­ve­nir en més de 40 edi­fi­cis, els més des­ta­cats dels quals són la Torre de la Creu, la reforma de la masia Can Negre, la Casa Serra-Xaus i l’obra reli­gi­osa a l’església de Sant Joan Bap­tista. Arreu de Cata­lu­nya, hi ha 21 pobla­ci­ons més amb obres de Jujol, mol­tes de les quals es tro­ben al Camp de Tar­ra­gona, i que ara s’han sumat a la cele­bració de l’Any Jujol amb l’orga­nit­zació de diver­ses acti­vi­tats divul­ga­ti­ves. A la seva ciu­tat natal, Tar­ra­gona, encara està en fun­ci­o­na­ment una de les seves obres més valo­ra­des: el Tea­tre Metro­pol, que actu­al­ment es troba en procés de refor­mes.

Arxiu dis­pers

La gran assig­na­tura pen­dent per faci­li­tar la divul­gació de la figura de Jujol és la cre­ació d’un gran cen­tre que aple­gui tot el seu fons docu­men­tal. Actu­al­ment, aquest patri­moni està repar­tit en tres espais: la seu de la demar­cació de Bar­ce­lona del Col·legi d’Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya, on des del 1998 con­ser­ven la part docu­men­tal que fa referència al tre­ball de Jujol a la demar­cació; l’Arxiu Muni­ci­pal de Sant Joan Despí, on es troba el mate­rial rela­ci­o­nat amb aquesta població, i la mateixa família, que con­serva bona part del lle­gat de l’arqui­tecte (plànols, dibui­xos, foto­gra­fies i peti­tes escul­tu­res) a les gol­fes de la casa dels Palla­re­sos, al Tar­ra­gonès, tot i que no està obert al públic, a excepció d’algu­nes visi­tes con­cer­ta­des. Fa vint anys que la família va començar a plan­te­jar la cre­ació d’un cen­tre que aglu­tini tot el seu lle­gat, “per con­ser­var-lo i donar-lo a conèixer”. “Cal una tenir enti­tat pública on els estu­di­o­sos puguin anar a tre­ba­llar”, diu Jujol fill. Fa vint anys, doncs, van ini­ciar con­tac­tes amb l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona: “El pare i nosal­tres som tar­ra­go­nins con­vençuts i volíem que l’arxiu fos a Tar­ra­gona.” Molt aviat el con­sis­tori va plan­te­jar la pos­si­bi­li­tat de situar el gran arxiu de Jujol a l’edi­fici del mateix tea­tre Metro­pol, que té qua­tre plan­tes. Però ara per ara el pro­jecte encara no s’ha mate­ri­a­lit­zat: “L’Ajun­ta­ment sem­pre ens ha dit que sí, però ja han pas­sat tres equips de govern dife­rents, hi ha hagut mol­tes reu­ni­ons amb ells, i mai no s’ha arri­bat a una con­clusió”, lamenta. La família va pre­sen­tar fa dos anys tot un pro­jecte de dis­tri­bució de l’edi­fici del Metro­pol, fet per Josep Llinàs, el mateix arqui­tecte que va sig­nar la remo­de­lació del tea­tre. El con­sis­tori va dir ales­ho­res que el finançament encara no estava garan­tit, i que els apro­xi­ma­da­ment 2 mili­ons d’euros que feien falta no sor­ti­rien dels comp­tes muni­ci­pals, sinó que el con­sis­tori dema­na­ria ajuts a la Unió Euro­pea i bus­ca­ria recur­sos pri­vats. A hores d’ara, encara no hi ha cap calen­dari pre­vist. “L’Ajun­ta­ment va dir que li agra­dava molt el pro­jecte, però al final, quan no saben què dir, diuen que no hi ha pres­su­post”, cri­tica Jujol, que reco­neix que està dol­gut per aquesta situ­ació: “Nosal­tres ens fem grans i al final el patri­moni de Jujol no podrà estar a l’abast del gran públic. La família no para­rem de bata­llar, però.”

L’ober­tura d’aquest cen­tre o museu o arxiu Jujol “podria apor­tar bene­fi­cis turístics a la ciu­tat”. “Ara que es parla tant del turisme cul­tu­ral, tenim una figura com Jujol que ens podria por­tar gent vin­guda d’arreu del món; alguns ja el conei­xen i ja venen, però de l’altra manera, amb un cen­tre Jujol, podrien venir col·lec­ti­va­ment. Seria un bene­fici per a la ciu­tat. I por­ta­ria un turisme de qua­li­tat. Jujol podria ser un dels motors d’un turisme de qua­li­tat”, asse­nyala el fill.

A Sant Joan Despí, l’altra ciu­tat vital de Jujol, ofe­rei­xen rutes per visi­tar les obres de Jujol i són cons­ci­ents de la importància que té aquesta figura per atraure turisme, més enllà de les visi­tes i acti­vi­tats pedagògiques per als més petits que ofe­rei­xen habi­tu­al­ment. “Tenim com­pro­vat que el turisme de Bar­ce­lona que surt de la Pedrera triga menys a venir a Sant Joan Despí, per exem­ple, que a anar a la Torre de la Creu o al Park Güell. Són 13 minuts en trans­port públic. Volem atreure aquest tipus de turisme, els col·lec­tius sen­si­bles a aquesta obra”, explica el regi­dor Àlex Medrano. Un revul­siu impor­tant va ser que fa tres anys Sant Joan Despí fos con­vi­dada al fes­ti­val d’arqui­tec­tura Open House: “Aquest va ser el punt a par­tir del qual ens van conèixer molt més a fora de la nos­tra ciu­tat. Hem expe­ri­men­tat un aug­ment impor­tant de visi­tants.” Per Medrano, encara no hi ha una quan­ti­tat mas­siva de turis­tes estran­gers interes­sats en Jujol, “però sí que van venint grups, sobre­tot de japo­ne­sos”.

En allò que coin­ci­dei­xen tots els muni­ci­pis amb obres de Jujol és en aquest poten­cial que pot supo­sar el rellançament i la divul­gació de la seva obra. És per això, que una vin­tena de pobla­ci­ons cata­la­nes s’han adhe­rit a l’Any Jujol impul­sat per Sant Joan Despí. El fill de l’arqui­tecte ho té clar: “Jujol era un geni. A mi no m’està bé dir-ho perquè en soc el fill. Però em baso en el que diuen molts altres pro­fes­si­o­nals (escul­tors, pin­tors, gent que havia tre­ba­llat amb ell...), que el posen a dalt d’un pedes­tal. Gent de totes les tècni­ques, des del paleta fins al deco­ra­dor, el reco­nei­xen com un geni”, des­taca el seu fill, que diu que ara cal que la seva obra sigui més cone­guda en l’àmbit popu­lar.

John Malkovich, un entusiasta de Jujol

Una de les figures internacionals que més han donat a conèixer l’obra de Jujol és l’actor nord-americà John Malkovich, que se’n confessa un admirador absolut. L’actor ha visitat en diverses ocasions –de manera privada– les construccions que Jujol va aixecar al Camp de Tarragona, com ara la Casa Bofarull als Pallaresos i l’església de Vistabella, al Tarragonès. L’any 2010, Malkovich va ser el convidat principal de la celebració del centenari del Teatre Metropol de Tarragona, una altra de les grans obres de Jujol. Hi va oferir dues funcions del seu espectacle The infernal comedy i va prendre part en una taula rodona sobre l’arquitecte. En aquell moment, va explicar que la seva admiració per Jujol li venia per dues raons: per la influència del seu pare, que s’encarregava de la preservació arquitectònica d’edificis històrics i, sobretot, perquè en un viatge a Barcelona va quedar “estupefacte” quan va descobrir la Casa Planells, projectada per Jujol, mentre passejava per la Diagonal: “Aquella mateixa nit ja vaig llegir un llibre sobre Jujol.” Per ell, el de Jujol és un estil arquitectònic que “arriba al cor de la gent”.

Activitats arreu

La celebració de l’Any Jujol, que ja està en marxa, acabarà el setembre de l’any que ve, coincidint amb el 140è aniversari del naixement de l’arquitecte. El gruix dels actes es concentraran a Sant Joan Despí, on s’han programat una trentena d’activitats: exposicions, publicacions editorials, espectacles d’arts escèniques, activitats escolars, festes, sortides turístiques, jornades gastronòmiques... Com a cloenda, per al setembre del 2019 han programat unes jornades d’estudi internacionals sobre Jujol, i una gran exposició a Can Negre, un dels edificis que porta el seu segell. Tarragona i altres poblacions jujolianes del territori, com Constantí, els Pallaresos, Vistabella i la Secuita, també s’han sumat a la celebració d’aquest programa per divulgar l’obra de l’arquitecte modernista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.