Temps fugit?

Tem­pus fugit, diu un lla­ti­nisme que uti­lit­zem quan con­vi­dem algú a no per­dre el temps. Prové d’un vers de les Geòrgi­ques de Vir­gili: “Sed fugit interea, fugit irre­pa­ra­bile tem­pus” (‘Però fuig entre tant, fuig irre­pa­ra­ble el temps’). Què és, però, el temps? Real­ment se’ns pot esca­par, com si fos un ele­ment físic mesu­ra­ble i immu­ta­ble? Exis­tim en el temps, o és a l’inrevés, i és el temps el que exis­teix en nosal­tres? Per què recor­dem el pas­sat i no el futur? La nos­tra experiència ens diu que el pas­sat és tan­cat, atès que en recor­dem només un, però, en canvi, el futur és obert: en podem ima­gi­nar tants com vul­guem. Però és real­ment així? El temps és lineal en un únic sen­tit o pot tenir altres direc­ci­ons? Més punyent encara: exis­teix de debò, el temps?

Pos­si­ble­ment, el temps sigui un dels aspec­tes de l’uni­vers més mis­te­ri­o­sos i com­ple­xos. És un enigma també per als físics, que en el decurs de la història han anat modi­fi­cant la con­cepció que en tenim. Sem­bla que tots per­ce­bem el temps de manera simi­lar, fluint uni­di­rec­ci­o­nal­ment. Tan­ma­teix, també la Terra sem­bla plana als nos­tres ulls, però en rea­li­tat és gai­rebé esfèrica. Tam­poc l’estruc­tura del temps és el que sem­bla, ens adver­tei­xen els físics des de fa temps. No és uni­forme ni uni­ver­sal. “Té fils estranys”, ens diuen, que el rela­ci­o­nen de manera molt íntima amb altres pro­pi­e­tats de l’Uni­vers, com la gra­ve­tat, i també amb la vida i fins i tot amb la nos­tra ment.

L’ordre del temps, de Carlo Rove­lli, aborda aquests inter­ro­gants amb rigor, capa­ci­tat divul­ga­tiva i bagatge humanístic, amb pica­des d’ull a grans clàssics de la cul­tura uni­ver­sal, des del Mahab­ha­rata hindú fins a Horaci, Gui­llem d’Occam i Proust. Rove­lli és físic teòric i un dels fun­da­dors de l’ano­me­nada teo­ria de la gra­ve­tat quàntica de llaços. El lli­bre es divi­deix en tres parts: la pri­mera explica tot allò que la física moderna sap sobre el temps; la segona se cen­tra en la gra­ve­tat quàntica i en la idea d’un món sense temps, i la ter­cera explora el nai­xe­ment del temps i com l’expe­ri­men­tem. El resul­tat és un assaig apas­si­o­nant, que ens pro­por­ci­ona les claus més ele­men­tals per enten­dre el mis­teri del temps i per què tenim la sen­sació que se’ns escapa.