Sant Jordi de tardor

més espai per a editors

S’ha notat, a més, l’augment d’expositors. Un 25% més d’expositors (la majoria editors, i també una dotzena de llibreries i algunes institucions) han aportat més diversitat temàtica a La Setmana. Des de llibre infantil i juvenil fins a la poesia, l’assaig o el llibre de viatges, l’espai firal ha comptat amb un racó per a cada un per tal que llibre i lector de qualsevol àmbit es poguessin trobar.

Un altre encert ha estat la col·locació dels dos espais per a la presentació de llibres. D’esquena l’un de l’altre, la disposició ha permès una gira de presentacions ràpides i simultànies (mitja hora rigorosament cronometrada pels organitzadors, que ha obligat els autors i els seus apadrinadors a ser més àgils i directes a l’hora de presentar-nos les creacions), sense que el fet d’estar de costat hagi provocat interferències sonores ni de qualsevol altre tipus. Fins a mitjans de setmana, aquests espais s’omplien en un 90% de mitjana, segons han explicat els organitzadors. En algun cas, com la presentació del llibre de Bea Talegón, Llibertat d’excepció (Pagès Editors), l’espai es va fer petit per l’aglomeració de públic que va voler sentir en directe la periodista i activista madrilenya, partidària sense embuts del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

aparador de novetats

Aquest any també ha estat el de la consolidació de la fira com una cita clau en el calendari dels editors, amb la presentació de les grans novetats i de les apostes de l’inici de curs. És, ben bé, un nou Sant Jordi, però a la tardor, una nova data perquè els autors presentin les seves propostes. Per La Setmana han passat Marta Rojals, Gemma Lienas, Joan Margarit, Maria Mercè Roca, Sergi Pàmies, Najat El Hachmi, Maria Vilanova i Vila-Abadal, Assumpció Cantalozella, Roser Capdevila, Martí Gironell, Francesc Puigpelat, Joan-Lluís Lluís, Albert Villaró, Sebastià Bennasar, Blanca Llum Vidal i Ada Castells, entre molts d’altres.

L’actualitat política ha estat molt present en aquesta edició. Les presentacions de llibres amb aquesta temàtica han estat les que més expectació han aixecat. A més de la ja comentada presentació del llibre de Bea Talegón, pels escenaris de la plaça de la Catedral han passat els autors del llibre Operació urnes (Columna), Laia Vicens i Xavi Tedó; els fills i filles dels presos polítics, que signen Abans ningú deia t’estimo (Catedral) –un llibre de testimonis que s’ha col·locat al capdavant dels més venuts de no-ficció des de la seva sortida–, així com Arnaldo Otegi i David Fernández, que van presentar el llibre de Ramón Zallo i Txema García Mirades sobre el Procés: del tauler català a la cruïlla basca (Edicions Sidillà). Jordi Graupera també ha aprofitat la Setmana del Llibre en Català per presentar i debatre al voltant d’Una proposta per a Barcelona (Destino), en què analitza la situació política i detalla la seva proposta de primàries en clau republicana per superar la dinàmica de partits en les pròximes eleccions municipals. El periodista Francesc Canosa també ha portat a La Setmana el seu assaig Sixena: la croada de la memòria (Editorial Fonoll), en què dona les claus històriques i polítiques del conflicte sobre l’art de la Franja de Ponent que ha enfrontat Aragó amb Catalunya, un conflicte que Canosa interpreta com una nova batalla més del nacionalisme espanyol per desarticular l’antiga Corona d’Aragó. En l’àmbit històric, també Les milícies antifeixistes de Catalunya (Eumo Editorial), de Gonzalo Berger, han estat presents a la fira.

manifest per la llibertat

De fet, durant aquesta edició de la Setmana del Llibre en Català s’ha presentat el manifest Per la llibertat d’expressió, una crida a autors, editors, il·lustradors, llibreters i lectors a lluitar i defensar la llibertat d’expressió en el seu dia a dia, davant la restricció i la repressió que han patit des del mes de setembre de l’any passat creadors, periodistes, blocaires i professors.

els clàssics recents

La figura de Manuel de Pedrolo, tot coincidint amb la celebració del centenari del seu naixement, ha estat ben visible a La Setmana, amb diverses reedicions i amb la presència de la seva ambaixadora, l’escriptora i comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga. Maria Aurèlia Campany, també en el centenari del seu naixement, s’ha deixat sentir, igualment, amb la presentació de Cartes impertinents de dona a dona (Cossetània) i de l’assaig Maria Aurèlia Campany. L’època d’una dona (Meteora), d’Agustí Pons.

L’oferta que ha anat mostrant La Setmana durant aquesta edició s’ha centrat també en territoris concrets i en determinats gèneres. Andorra hi ha tingut un paper especial. A més de la presència de l’andorrà Albert Villaró, que el dia 11 de setembre va presentar El sindicat de l’oblit (Proa) –juntament amb el seu col·lega nord-català i parella en molts actes de promoció dels darrers llibres, Josep-Lluís Lluís, autor de Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)–, la literatura andorrana es va posar de gala el dia 8 en la presentació, a càrrec de Vicenç Villatoro, de les diverses veus que han emergit al principat pirinenc: Agustí Franch, Manel Gibert, Joan Peruga, Josep Enric Dallerès, Pep Cortés, Marcel Fité i Ludmilla Lacueva, aquesta última autora de la novel·la negra Mort sota zero (Apostroph).

Un gènere, el de la novel·la negra, que justament continua molt dinàmic en la llista de novetats en català. Sebastià Bennasar, director de la col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors, els impulsors de l’editorial Crims.cat i nombrosos autors del gènere es van donar cita a la plaça de la Catedral per presentar alguna de les novetats del sector. Llibres del Delicte va mostrar dues novetats interessants: la de l’emergent Raquel Gámez, amb No diguis res, una angoixant història al voltant del món de les adopcions –la seva segona novel·la–, i la del ponentí Emili Bayo –amb una quinzena d’obres a les espatlles–, que torna al gènere negre en català a través de Més que ràbia, una novel·la criminal ambientada en la política catalana actual. Va reblar la jornada més negra de La Setmana, la de dilluns, l’escriptor Andreu Martín, que va presentar la nova col·lecció Biblioteca Andreu Martín, impulsada per l’editorial Efadós, amb què el mestre del gènere pretén publicar aquells autors de novel·la negra que, inexplicablement, no es troben actualment en el mercat català, recuperant-los de l’oblit en què havien quedat i donant-los un lloc a les llibreries.

A més, La Setmana ha deixat dos apunts interessants. D’una banda, la presentació per part de Joan Margarit del llibre de memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra, (Proa) i, de l’altra, pel que fa a poesia, la presentació de la selecció que han fet els poetes Àngels Marzo i Xavier Macià de poemes extrets dels darrers 100 títols de la col·lecció La Suda, de Pagès Editors, publicats en el número 200 de la col·lecció.