Se’ns rifen

L’editor de la revista The New Yorker, David Remnick, és un dels periodistes més brillants dels Estats Units, i aquest any, en el festival anual de la revista, havia convidat Steve Bannon per entrevistar-lo en directe. Bannon, perquè ens entenguem, és el dimoni des del punt de vista de la línia editorial del The New Yorker, és a dir, la revista havia decidit convidar l’enemic a casa. Aquest publicista va ser qui va dirigir la campanya de Trump amb totes les mentides que van fer falta, va ser l’editor de Breibart News, la plataforma de pseudoinformació de què s’ha nodrit l’extrema dreta i ara està tirant endavant la brillant idea d’unificar els moviments populistes feixistes, és a dir, els dolents del món, des del Front Nacional Francès fins al partit alemany Alternativa. Jo, francament, volia que Remnick l’entrevistés i que el deixés en evidència, però no serà així.

Quan es va anunciar el cartell del festival, alguns dels intel·lectuals convidats van començar a dir que si Bannon hi anava, ells no. Per exemple, el comediant Judd Apatow va dir que no participaria en una festa on es normalitzava l’odi, i el seu col·lega Jim Carrey, també ho va deixar molt clar en un tuit: “Bannon? I jo? Al mateix programa? Mai podria passar.” A causa de les pressions, Remnick ha reculat, dient que, després de parlar-ho amb diversos col·legues ha reconsiderat la invitació: “No vull que els lectors benintencionats i el personal pensin que vaig ignorar les seves preocupacions.” Alguns subscriptors de la revista van amenaçar de donar-se’n de baixa. Pitjor per a ells. The New Yorker continua sent una gran publicació de pensament i cultura i, com a tal, tenia l’obligació de no girar la cara a un fenomen que no ens agrada però que existeix: l’ascens del feixisme al món. L’argument de no donar-li veu em sembla d’una altra època. Ja en té, de veu, una veu massiva i poc filtrada a les xarxes socials, que entra amb la força de l’insult, la calúmnia i el descrèdit, una veu que es va retroalimentant de falsedats i que Remnick hauria pogut fagocitar amb la seva intel·ligència i veterania, portant Bannon al seu terreny. Ara el publicista pervers ha quedat com un heroi censurat i els intel·lectuals esquerrans, com uns paperines que han preferit mantenir-se a la seva zona de confort. Les regles del joc han canviant, i si abans no respondre als qui baixaven el nivell del discurs era un pacte tàcit per no donar-los publicitat, ara, rebatre’ls (encara que sigui incòmode) és una obligació, si no, no deixaran de créixer. Ara qualsevol boig pot fer un tuit desacreditant qui sigui i, si no es respon amb rapidesa, es fa una bola de neu que després costa molt de fondre. Remnick s’ha adonat d’aquest canvi de paradigma provocat per les xarxes i no volia badar. Llàstima que l’hagin fet rectificar amb aquella gràcia que té l’establishment per evitar enfangar-se.