Miquel Barceló a Bellpuig d’Artà

Miquel Barceló està preparant una intervenció al priorat de Bellpuig d’Artà, a Mallorca. Els orígens d’aquest monument se situen en el segle XIII, quan els frares premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer) van rebre aquelles terres de mans de Jaume I. La flaire medieval s’ensuma bé quan es visita Bellpuig, però el monument, que es troba força arruïnat, necessita un xic d’impuls per esdevenir un atractiu més per a un poble bolcat en la dinamització del seu patrimoni.

Barceló manté una intensa vinculació amb la vila d’Artà. Hi té el seu estudi, hi ha fet exposicions i allà es conserva el seu fons documental. Amb la intervenció anunciada, per tant, es posa un fonament més en la relació. L’artista mallorquí és molt conegut per aquest tipus de treballs, entre els quals destaca el mural ceràmic de la capella del Santíssim de la catedral de Palma, una obra polèmica, entre altres motius, per la rotunditat dels materials superposats als murs d’un espai medieval tan rellevant. Les accions contemporànies sobre monuments del passat sempre són difícils i sovint topen amb els criteris dels tècnics, la correcta preservació del monument, o la pròpia opinió pública. Però la història de l’art és una successió d’additaments i palimpsestos, en què les capes dels segles es van afegint als nostres edificis com pells que els van renovant l’aparença. En aquest sentit, els homes i les dones del segle XVIII segur que no s’haurien sorprès com nosaltres si haguessin vist com la capella gòtica on pregaven cada dia, de sobte hagués estat embellida amb un nou retaule acabat de construir. Era la quotidianitat d’aquelles esglésies.

La intervenció de Barceló a la catedral de Palma és magnífica, però hi ha qui la criticarà per haver emmascarat un espai molt transcendent des del punt de vista historicoartístic. En canvi, a Bellpuig d’Artà, el projecte es podria analitzar en uns altres termes, atès que les restes conservades no tenen aquella magnitud, malgrat que és evident que han de ser igualment preservades per a la posteritat. Així, l’obra pot contribuir a la posada en valor del monument i, de retop, a la dinamització d’un poble que aposta fort pel patrimoni i l’artesania. Es tractaria d’aportar al·licients a unes pedres injustament castigades pel pas del temps, de fer-les reviure.