VILADOT REVIU

repensar viladot

El primer gran tret de sortida d’aquest canvi es veurà el 13 d’octubre. Les portes de Lo Pardal (el conjunt de tres edificis del poble d’Agramunt comprats pel mateix Viladot per fer-los servir de tallers i magatzems de les seves creacions, i ara reconvertits en la seu de la fundació) s’obriran per a la inauguració d’una exposició que aplegarà una selecció de les peces i les creacions que tenen a veure amb el món de la pagesia. La mostra Viladot rural, les eines de la poesia, és una invitació a rellegir Guillem Viladot a través de creacions que, o bé estaven en dipòsit de la fundació, o bé es trobaven exposades a les sales de Lo Pardal, i que tenen en comú la temàtica relacionada amb el món rural i les feines agrícoles. La seva professió era la de farmacèutic i la seva mirada artística avançada anava de bracet de la de Joan Brossa i l’avantguarda més urbana, però els paisatges rurals de l’Urgell i la vida d’Agramunt van tenir gran una influència i van ser un dels grans temes al llarg de la seva obra, tant poètica i narrativa, com visual i escultòrica. “Una de les línies d’actuació que tirarem endavant són aquests cicles d’exposicions temàtiques sobre l’obra de Viladot, que permetran fer una nova lectura d’aquestes mateixes obres i repensar, des de diversos punts de vista, la seva figura creativa i intel·lectual”, ha explicat el director de la fundació, Pau Minguet.

conviure amb viladot

Aquestes noves exposicions i discursos a partir de l’obra que té la fundació seran una de les principals línies de treball de la nova etapa. La segona, l’obertura i la connexió de Viladot amb els moviments i els creadors actuals. La idea de la fundació és convidar un artista a crear i a exposar a la fundació, buscant-hi les connexions entre els joves creadors actuals i l’obra de Viladot. El diàleg entre la modernitat i la innovació de les propostes artístiques que va fer Viladot al llarg del segle XX pot crear una connexió molt interessant amb l’art dels creadors del primer terç del segle XXI. Almenys això és el que pretén el programa Conviure amb Viladot que ha impulsat la fundació i que tindrà els seus primers fruits el mes de desembre, amb l’estada a Agramunt de l’artista catalanoargentina Nora Ancarola, primera visitant que conviurà amb Viladot a Lo Pardal. Ancarola, que en un dels camps en què treballa és en els conceptes de memòria, el trauma i el desarrelament de Walter Benjamin, aixecarà una instal·lació a Lo Pardal que conviurà amb les obres de Viladot i amb la pròpia memòria d’Agramunt: en el primer bombardeig de la Guerra Civil que va patir el poble, l’abril del 1938, els veïns de la vila van córrer a protegir els murs de la façana de l’església romànica de la localitat amb una estructura feta de sacs de terra i sorra. Amb la instal·lació artística que Ancarola muntarà a Agramunt, es podrà fer una nova lectura d’aquell episodi.

Aquests són els primers passos d’una nova etapa a la fundació, encaminats a fer-la sortir dels petits cercles intel·lectuals i a convertir-la en un centre d’art per a més públic i en el motor d’una reivindicació de la figura de Viladot com un dels grans creadors catalans del segle XX. La fundació es va crear el 2001, dos anys després de la mort de l’escriptor i artista visual, i gestiona des de llavors l’obra i els espais museístics que Guillem Viladot va deixar a Agramunt. Es tracta d’una fundació privada participada per la Generalitat, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament d’Agramunt i la família de Viladot.

La visita a l’espai museístic Lo Pardal, format per dos edificis contigus, és tota una experiència d’immersió en el món de la poesia visual. Repartides en tres edificis, les obres de Viladot es mostren sense nom ni placa identificava, tal com els volia mostrar l’artista. Que siguin les obres i el seu vincle amb cada espectador els que generin el sentit subjectiu a cada una. No hi ha distribució temàtica, tampoc, i es troben en gran part ocupant els espais que el mateix autor els va donar en vida. “La convivència de peces i obres aparentment inconnexa crea diàlegs i lectures ben sorprenents”, assenyala el director de la fundació, des de la qual s’han posat com a objectiu mantenir el llegat de Viladot amb el mateix sentit que ell li va donar.

Guillem Viladot i Puig va néixer a Agramunt el 1922 en el si d’una família d’apotecaris. Va estudiar farmàcia i va donar continuïtat al negoci familiar, però entre xarops, fórmules, receptes, remeis i ungüents, Viladot va emergir com un dels creadors més singulars de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX, i va ser cofundador a Catalunya, amb Joan Brossa, d’un llenguatge a mig camí entre la literatura i l’art visual: la poesia visual. Tancat a la farmàcia, Viladot, apartat aparentment dels cercles literaris i artístics del país (tot i que l’anàlisi posterior de la seva correspondència personal ho va negar, ja que va establir una gran relació artística amb Joan Brossa respecte a la poesia visual i amb Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú respecte a la narrativa), es va dedicar a escriure novel·les, relats breus i poesia, i també va experimentar amb la combinació de la forma plàstica de les lletres, de les frases i del llenguatge, transitant per una frontera tènue entre la idea i la forma. Viladot també produïa escultures, cartells i tota mena de combinacions sense perdre de vista que, per ell, el més important era la idea.

L’aïllament geogràfic respecte als cercles artístics majoritaris el va convertir en un creador singular, que va donar lloc a un món artístic interior tan ric com de difícil sortida a l’exterior. Si hagués viscut i creat a Barcelona, segurament avui la seva figura seria tan coneguda a nivell popular com la de Joan Brossa.

La nova etapa de la fundació, centrada de moment en el seu llegat visual, donarà continuïtat a la tasca realitzada des de l’anterior direcció de la fundació, que es va dedicar sobretot a l’obra narrativa de Viladot. En els darrers anys, la fundació va treballar en la reedició d’algunes de les seves novel·les i en la correspondència que va mantenir amb altres escriptors com Màrius Torres, Salvador Espriu, Blai Bonet, Joan Sales, Joan Triadú, Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú i amb artistes visuals i plàstics com Antoni Tàpies i Leandre Cristòfol.