TOQUEM TOTES LES TECLES

Si van al parc del Tibi­dabo de Bar­ce­lona aquest últim cap de set­mana de setem­bre es tro­ba­ran als peus de la mun­ta­nya russa, al fantàstic mira­dor, un piano de cua. El podran mirar i tocar, encara que mai no hagin posat els dits sobre unes tecles com aques­tes. Que hi hagi aquest ins­tru­ment en un lloc tan poc habi­tual com el Tibi­dabo és cosa de l’asso­ci­ació del Con­curs Inter­na­ci­o­nal de Música Maria Canals de Bar­ce­lona. Con­cre­ta­ment, del que ano­me­nen OFF Con­curs, que és tot un pro­grama que té com a fina­li­tat pro­moure la pràctica del piano entre el con­junt de la soci­e­tat i que va més enllà del con­curs per a pro­fes­si­o­nals, que s’orga­nitza cada any al març. L’OFF Con­curs s’allarga durant tot l’any i és ara, quan acaba de començar el curs esco­lar, quan s’inten­si­fi­quen les acti­vi­tats soci­als, edu­ca­ti­ves i de difusió de l’ins­tru­ment. “L’OFF Con­curs va començar en paral·lel als dies del con­curs, però s’ha anat fent gran fins a arri­bar a desen­vo­lu­par acti­vi­tats durant tot l’any. Amb l’inici del nou curs, comen­cen mol­tes acti­vi­tats que tenen con­tinuïtat durant tot l’any”, des­taca Jordi Vivan­cos, direc­tor del cer­ta­men.

Una de les acti­vi­tats més sona­des és pre­ci­sa­ment la que s’agrupa sota el joc de parau­les “el Maria Canals porta cua”, que con­sis­teix a posar pia­nos de cua a dis­po­sició de qual­se­vol per­sona que els vul­gui tocar en diver­sos espais públics i acces­si­bles de Bar­ce­lona, la resta de Cata­lu­nya i algu­nes ciu­tats espa­nyo­les. Els dar­rers qua­tre anys, l’asso­ci­ació ha col·locat 400 pia­nos de cua en espais públics. Només per a aquest curs, en pre­ve­uen ins­tal·lar uns 150. Els pia­nos estan a dis­po­sició de qual­se­vol per­sona que els vul­gui tocar, en sàpiga o no, sigui quina sigui la seva edat, nivell i estil musi­cal. A més, pun­tu­al­ment s’hi orga­nit­zen acti­vi­tats pro­ta­go­nit­za­des per estu­di­ants de música, pro­fes­si­o­nals i artis­tes plu­ri­dis­ci­pli­na­ris. A Bar­ce­lona, el pas­seig de Gràcia, la plaça Reial, el metro, el pas­satge Maria Canals, la plaça Cata­lu­nya i també el TNC (Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya), el Palau Robert, El Born Cen­tre Cul­tu­ral, La Pedrera, el MACBA, i les uni­ver­si­tats són alguns dels llocs on s’han col·locat aquests ins­tru­ments. Nor­mal­ment es dei­xen ins­tal·lats un dia, i després es tras­lla­den a un altre espai. Amb una excepció: a l’hos­pi­tal de la Vall d’Hebron hi ha un piano Bösen­dor­fer al vestíbul durant tot l’any, a dis­po­sició de qui el vul­gui tocar. A Cata­lu­nya, només el curs pas­sat se’n van col·locar en muni­ci­pis com Ter­rassa, Vila­nova i la Geltrú, el Ven­drell, Santa Coloma de Gra­me­net, Cer­vera, Girona, Palau-solità i Ple­ga­mans, Arenys de Mar, Sant Cugat, Man­lleu, Teià, Sant Cugat i Puig-reig, entre d’altres. “El Maria Canals porta cua”, que s’orga­nitza des de fa deu anys, i s’ha estès a ciu­tats de fora de Cata­lu­nya com Bil­bao (al Gug­gen­heim) i Guetxo, on la set­mana pas­sada els via­nants també es van tro­bar amb un piano de cua. Per pri­mera vegada, el 13 d’octu­bre ins­tal·laran pia­nos a San­ti­ago de Com­pos­tel·la, i el 18 d’octu­bre ho faran a Madrid.

Els orga­nit­za­dors cal­cu­len que durant aquest curs unes 340.000 per­so­nes interac­tu­a­ran amb els pia­nos: “És una acció que Déu n’hi do l’impacte que té, perquè molta gent quan passa pels espais, els escolta, els toca... Es tracta de des­per­tar l’interès per l’ins­tru­ment i per la música, i que la gent tren­qui una mica la por a la pràctica musi­cal”, des­taca el direc­tor del con­curs. Per ell, l’objec­tiu últim d’aquesta acció és fer veure que “qual­se­vol per­sona hi pot tenir accés”: “I quin millor mis­satge que posar una piano de cua, que és el rei dels ins­tru­ments i pot­ser el que repre­senta més aquesta inac­ces­si­bi­li­tat, a l’abast de qual­se­vol per­sona. Bé sigui en car­rers cèntrics d’una ciu­tat, bé sigui en bar­ris. No només anem als llocs turístics o per on passa més gent”, asse­nyala. L’asso­ci­ació només té en pro­pi­e­tat dos pia­nos; la resta, els llo­guen.