Teatre

Expressió lliure al Temporada Alta

El vídeo de presentació del Temporada Alta és tota una provocació. Retransmet un programa caspós inventat, ‘La voz de España’, amb l’aparició de la cantant Amaia Romero, d’OT, interpretant el ‘Soy rebelde’ de Jeanette. La llibertat d’expressió està en qüestió, aquests últims mesos i el festival de tardor de Catalunya ha optat per fer-ne escarni (amb emoticones al curtmetratge) i un cartell d’artistes, com sempre, compromès

AMPLIAR GEOGRAFIA
El Temporada Alta arriba enguany a sis localitats més
MOZART AFRICÀ
Platel revisita el ‘Rèquiem’ amb músics africans i un nou concepte de la mort
REPETIDORS
El clàssic Torneig de Dramatúrgia permetrà, per primer cop, que alguns autors repeteixin

Si un fes­ti­val és ambiciós es pot mar­car rumbs, però mai, límits artístics. El Tem­po­rada Alta, amb una forta com­pli­ci­tat amb els prin­ci­pals cre­a­dors escènics de Cata­lu­nya i també amb un nota­ble abast inter­na­ci­o­nal, manté el seu rigor, tot i que pla­negi una inde­ter­mi­nada amenaça a la lli­ber­tat d’expressió. Les sales de la demar­cació de Girona lide­ren l’interès artístic, com cada tar­dor a Cata­lu­nya. Perquè és en aquest fes­ti­val on es pro­du­ei­xen les prin­ci­pals visi­tes de com­pa­nyies inter­na­ci­o­nals i perquè és on s’estrena un nota­ble paquet d’espec­ta­cles que, poste­ri­or­ment, fan tem­po­rada a Bar­ce­lona i, més pun­tu­al­ment, gira pel Prin­ci­pat.

Els artis­tes han de poder crear amb el dret d’ofen­dre ter­ce­res per­so­nes. Si l’art ha de ser un ele­ment rege­ne­ra­dor, cal que tot es pugui replan­te­jar ober­ta­ment, sense que cap jutge vegi cap tipus de delicte en el’ús de la lli­ber­tat d’expressió. El direc­tor artístic del Tem­po­rada Alta, Sal­va­dor Sunyer, apel·lava a una altra por més moderna, la de les xar­xes soci­als. Avui, l’estat d’opinió és volu­ble i es pot con­ta­giar de la ràbia que, de vega­des, s’escup per Twit­ter i Ins­ta­gram. El gran temor és que els artis­tes, volent evi­tar aques­tes ame­na­ces, s’auto­cen­su­rin i es perdi la radi­ca­li­tat en la cre­ació.

Calla, Ham­let, Calla (12 d’octu­bre a El Canal) hau­ria d’haver estat l’espec­ta­cle inau­gu­ral, insi­nu­ava Sunyer en la pre­sen­tació del fes­ti­val, fa unes set­ma­nes. Serà una peça de cre­ació, en què es dona­ran veu a totes aque­lles denúncies que que­den tapa­des per la lli­ber­tat d’expressió o que no tro­ben alta­veu (la veu de la dona, la veu dels joves... a con­seqüència de la inèrcia dels grans tea­tres). Carla Rovira (Màtria) és la coor­di­na­dora de la direcció. El fes­ti­val arrenca la set­mana abans amb una peça icònica de Jan Lauwers (un autor que encara no s’havia estre­nat al fes­ti­val): Isa­be­lla’s room, i dues pro­pos­tes per a gur­mets: la recu­pe­ració de Las tri­bu­la­ci­o­nes de Vir­gi­nia d’Her­ma­nos Oli­gor (al Tea­tre de Salt) i un ver­ba­tim sobre el suïcidi juve­nil No m’obli­deu mai (La Pla­neta). Tres ico­nes que mar­quen el mapa que cobreix Tem­po­rada Alta des de ja fa anys: cre­ació total, ima­gi­nació i reflexió.

Un cen­te­nar de veus

El Tem­po­rada Alta pro­posa un cen­te­nar de pro­pos­tes que inte­gren des de pro­gra­mació inter­na­ci­o­nal (20 espec­ta­cles de cre­a­dors d’una dot­zena de països) fins a dra­matúrgia i cre­ació de casa (58 títols, 23 d’aquests coproduïts pel Tem­po­rada Alta) i obres de cre­ació con­tem­porània (26 espec­ta­cles que es con­cen­tren en la Set­mana dels Pro­gra­ma­dors). Es carac­te­ritza per ser un fes­ti­val de llarg recor­re­gut (deu set­ma­nes pro­gra­mant, prin­ci­pal­ment els caps de set­mana). Tot i que les coca­pi­tals del fes­ti­val siguin Girona i Salt, enguany també pro­gra­ma­ran a Bes­canó, Banyo­les, Pala­fru­gell, Tor­ro­e­lla de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Celrà. Per Sunyer, el prin­ci­pal repte d’aquesta edició és apor­tar “un cen­te­nar de mira­des per­so­nals sobre molts aspec­tes soci­als: des dels perills de la democràcia fins a l’homofòbia, l’abús de poder, el mal­trac­ta­ment i els límits de l’ètica, entre molts d’altres. Un exem­ple? Alain Pla­tel (coreògraf fun­da­dor de les ballets de C de la B que inte­gra harmònica i música clàssica a les seves core­o­gra­fies, apa­rent­ment bru­tes i car­re­ga­des de movi­ments a par­tir de con­vul­si­ons) ha optat perquè la par­ti­tura (Mozart va morir abans de com­ple­tar-ne la com­po­sició) del Rèquiem l’inter­preti un con­junt de música afri­cana. La mirada de la mort és dife­rent, tot i que el coreògraf pro­cura tenyir-la, també, amb referències de l’holo­caust.

nove­tats EN El tor­neig

Es repe­tirà el Tor­neig de Dra­matúrgia. Serà la vui­tena edició. Va començar com un joc en què es con­vo­cava vuit autors a com­pe­tir per un text breu en un cam­pi­o­nat d’eli­mi­natòries. El públic vota i deci­deix qui passa a l’eli­mi­natòria següent. Fins ara, no s’havia permès que els autors repe­tis­sin. A par­tir d’aquesta edició, començaran a freqüentar els repe­ti­dors. De fet, en cada eli­mi­natòria es con­fron­tarà un auto­ria vete­rana (Dani­ela Fei­xas, Paco Mir, Cris­tina Cle­mente i Jordi Oriol) amb una de nove­lla (Mafalda Bellido, Joan Fullana, Roger Torns, Marta Aran). Alguns d’aquests tex­tos s’han con­ver­tit poste­ri­or­ment en espec­ta­cles: El crèdit i La nos­tra Cham­pi­ons par­ti­cu­lar, Smi­ley i Red Pon­tiac. El for­mat lúdic, ha tin­gut tant èxit que ha ins­pi­rat altres certàmens simi­lars en indrets com l’Amèrica del Sud, Madrid, les illes Bale­ars i el País Valencià.

Enguany, també s’estre­narà Alba (o el jardí de les delícies), el pro­jecte gua­nya­dor del Quim Masó (El Canal, 18 de novem­bre) que, poste­ri­or­ment, també es podrà veure al TNC i a Andorra (coim­pul­sors del premi jun­ta­ment amb el fes­ti­val). Per la seva banda, el Tem­po­rada Alta també aco­llirà obres que han resul­tat gua­nya­do­res d’altres pre­mis, com el BBVA: Wohnwa­gen una àcida història d’amor entre un amant dels lli­bres i de que­dar-se quiet a cas,a i la seva com­pa­nya que només és feliç viat­jant. (El Canal, 27 d’octu­bre).

Degustació de cine i música

w Tothom entén que el Temporada Alta és un festival de teatre que també inclou altres expressions d’arts en viu com la dansa i el circ. Hi entra, en part, perquè la hibridació de disciplines fa anys que dificulta aquestes fronteres. Però també es resisteix a tenir una mínima llista de concerts musicals i, darrerament, va incorporant una cartellera de cinema vinculada, principalment, a la feina dels creadors que s’hi donen cita. Entre els concerts, ja té una cita anual Sílvia Pérez Cruz (el 28 i 29 de novembre, al Teatre Municipal), enguany amb Marco Mezquida. Rosario presentarà el seu Noches de gloria (31 d’octubre, Auditori Montsalvatge). Albert Pla signarà el seu concert escenificat Miedo (2 de novembre, Auditori Montsalvatge) i el Niño de Elche cantarà la seva antologia del cant flamenc heterodox a El Canal (24 de novembre). Maria Arnal i Marcel Bagés tancaran la gira de 45 cerebros y 1 corazón al Municipal de Girona (11 de novembre) i Xebi SF tocarà a La Planeta (30 de novembre), mentre que Sopa de Cabra repetirà, amb La nit de Sopa II, el 24 de novembre a La Mirona. Jay-Jay Johanson presentarà les seves noves cançons a la sala de cambra de l’Auditori l’11 de novembre. I Clara Peya, Estómac, al Teatre de Salt (1 de desembre). A cavall del teatre i la música, Cor de Teatre estrenarà Troia (al Municipal, el 5 de desembre).

El cartell de cinema lluirà amb un cicle Ingmar Bergman. Però també amb la projecció d’Impulso, a partir de l’univers de Rocío Molina. Com ja és habitual els darrers anys, el festival coprodueix un film d’un creador, aquest cop de partir de la manera de treball de Xavier Bobés. I com també és habitual, el Temporada Alta presentarà el darrer treball d’Isaki Lacuesta, en aquest cas Entre dos aguas. També destaquen noms tan particulars com els de Jean-Luc Godard, Alba Sotorra i Pere Solés.

Els viatges internacionals

wJuntament amb el festival d’estiu Grec, el Temporada Alta és una de les poques oportunitats per conèixer quin teatre fan els grans referents europeus. La capacitat persuasiva del festival de tardor és immensa. Si fa dos anys es va convèncer Kristian Luppa perquè dirigís Davant la jubilació amb repartiment d’actors catalans (aquest any tornarà a estar en cartell), enguany serà Lluís Homar qui construirà sota la direcció de Guy Cassiers La neta del sr. Linh, i Claudio Tolcachir farà una producció catalana de L’omissió de la família Coleman (que posteriorment farà temporada al Romea).

L’idil·li amb Oskaras Korsunovas continua (presentarà el vuitè espectacle de manera consecutiva al festival), ara versionant El casament dels petits burgesos, de Brecht. Per la seva banda, Benjamin Lazar ha fet una insòlita adaptació de l’òpera Traviata, i amb la complicitat del TNC, on farà temporada, s’amplia la mirada del dramaturg uruguaià Sergio Blanco que dirigeix l’actriu Elisabet Casanovas en el monòleg de Kassandra. A més, el festival trasllada la producció d’El bramido de Düsseldorf. I Carmen Machi liderarà el muntatge escrit i dirigit per Lautaro Perotti, Cronología de las bestias (al Municipal, el 7 de desembre).

La companyia anglesa 1927 tornarà a El Canal el 9 i 10 de novembre amb The animals and children took to the streets, després de l’èxit de l’any passat. Entre la nòmina dels directors internacionals, cal citar Thomas Ostermeier, que s’endinsarà a Im herzen der gewalt (‘Al cor de la violència’) al Teatre Municipal, el 3 de desembre.

Jan Fabre apareix, de moment, en el cartell del Temporada Alta amb The generosity of dorcas (26 de novembre al Teatre de Salt), tot i que la denúncia d’assetjament contra el director signada fa molts pocs dies per vint membres de la companyia ha posat en alerta tots els compromisos.

Som ‘A Tempo’

wSalvador Sunyer sap la importància que té que un festival estigui arrelat al territori, perquè li garanteix continuïtat i també perquè es pot emprar l’art per a la socialització dels més petits, introduint-lo a les escoles i els instituts. Per això, amb el suport de la Fundació La Ciutat Invisible, es repeteix el programa A Tempo. L’any passat, més de 3.800 alumnes de Girona i Salt van passar per algunes de les accions. Aquesta és una acció que pretén abordar l’art des de molts àmbits. D’una banda, es convida els escolars a assistir a funcions que estan en cartell. Però també que es programin espectacles a les mateixes aules. És el cas de La corda de Clàudia Cedó i La llavor del foc de Babou Cham i Carlota Subirós. També s’ha fet una versió de Limbo, de Les Impuxibles (sobre la transsexualitat, Albert/Berta.

A Tempo ofereix un seminari de formació per a professionals abans d’arrencar el festival. També els mateixos actors que protagonitzaran alguns espectacles dins del Temporada Alta es presten a fer master class als instituts. L’alumnat té l’oportunitat de descobrir en primera persona la feina de dramaturgs, directors artístics i intèrprets (músics, ballarins, actors...), entre altres professionals de les arts escèniques. I ho fa treballant competències aplicables als continguts del curs. Les sessions tenen una durada de 90 minuts i, en alguns casos, es complementaran amb l’assistència gratuïta de l’alumnat a un assaig o representació de l’espectacle que l’artista presenti al Festival.

El Temporada Alta també dona suport a projectes escolars en què alumnes i mestres treballen junts. La iniciativa Crea el teu projecte inclou obres creades per estudiants que es programen al festival. Enguany, es presenta per primer cop un projecte de ConArte Internacional en col·laboració amb Temporada Alta, El cos es cola, una producció escènica amb alumnes de l’IES Salvador Espriu de Salt, que s’estrenarà durant el festival, el a les acaballes 8 de desembre al Teatre de Salt. La cultura ha de ser transversal i no pot deixar ningú fora. Per això aquest programa s’ofereix gratuïtament.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.