Despullant el càncer

A tots ens agra­da­ria estar sem­pre sans i viure molt de temps, amb bona qua­li­tat de vida. Malau­ra­da­ment, però, viure més implica incre­men­tar expo­nen­ci­al­ment la pro­ba­bi­li­tat de patir deter­mi­na­des malal­ties. Els matei­xos sis­te­mes biològics que ens per­me­ten estar vius i gau­dir de la vida, com per exem­ple el meta­bo­lisme, l’estruc­tura i el con­trol genètic de les nos­tres cèl·lules, van per­dent eficàcia i eficiència amb el pas del temps, i això fa que mol­tes per­so­nes aca­bin mani­fes­tant malal­ties com el càncer. Una autèntica para­doxa, perquè pre­ci­sa­ment la prin­ci­pal carac­terística de les cèl·lules can­ce­ro­ses és que per sí matei­xes són immor­tals. Aquesta seva immor­ta­li­tat és la que com­pro­me­tent la super­vivència de les per­so­nes afec­ta­des.Fa unes dècades, la paraula càncer feia tanta por que sovint s’evi­tava pro­nun­ciar-la, i es feien ser­vir eufe­mis­mes com­bi­nats amb una mena de con­jurs pro­tec­tors per refe­rir-s’hi, per exem­ple “un mal lleig sota terra s’ama­gui”. No n’hi havia per a menys, atès que el des­co­nei­xe­ment era immens i la mor­ta­li­tat supe­rior al 90%. Actu­al­ment, però, ja en sabem mol­tes coses, i els trac­ta­ments que es fan ser­vir i que es con­ti­nuen desen­vo­lu­pa­ment han permès que la super­vivència se situï al vol­tant del 65%, un incre­ment de més dels sis-cents per cent.

I ja en par­lem ober­ta­ment, la qual cosa és una con­dició necessària per con­tri­buir a posar remei a la malal­tia, no només a través de la recerca i la pràctica mèdica, sinó també amb les acti­vi­tats quo­ti­di­a­nes que cadascú rea­litza. Perquè la millor manera de fer front al càncer, com a qual­se­vol altre pro­blema que ens negui­tegi, és des­pu­llar-lo abso­lu­ta­ment de tots els pre­ju­di­cis per conèixer-lo. Què és i com es genera? Què carac­te­ritza els prin­ci­pals tipus de càncer? Podem con­tri­buir a pre­ve­nir-lo i a posar-hi remei? En quin punt es troba la recerca científica?

Par­lem de càncer, Manel Este­ller (Sant Boi de Llo­bre­gat, 1968) desem­mas­cara les fau­les i els fal­sos mites sobre la malal­tia més comuna del nos­tre temps, i explica amb rigor científic i una gran sen­zi­llesa tot allò que cal saber per enten­dre’l, pre­ve­nir-lo, fer-li front i afron­tar el seu trac­ta­ment, tant si ens afecta a nosal­tres com a les per­so­nes que esti­mem. Este­ller és metge i inves­ti­ga­dor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, direc­tor del Pro­grama d’Epi­genètica i Bio­lo­gia del Càncer de l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Bell­vitge, col·labora en revis­tes inter­na­ci­o­nals espe­ci­a­lit­za­des i una auto­ri­tat mun­dial sobre el tema. Conèixer el càncer és indis­pen­sa­ble per pre­ve­nir-lo i posar-hi remei. I per conèixer-lo cal par­lar-ne ober­ta­ment, sense pre­ju­di­cis ni tabús.