Una petita epopeia
L’escriptora Carys Davies ha saltat a la novel·la després de publicar dos reculls de contes i, de fet, Oest (traduït per Anna Llisterri) té molt de la força i de la contundència de les narracions curtes. Nascuda a Gal·les –ara viu a Lancaster, després de passar per Nova York i Chicago–, l’autora ens explica la història de John Cyrus Bellman, un granger de Pennsilvània que, incapaç de superar el trauma de la mort de la seva dona, decideix deixar la seva filla Bess a cura de la seva germana i marxar a l’oest amb un objectiu poc menys que impossible: localitzar el rastre d’animals mitològics i fabulosos, els antics monstres. Les històries apòcrifes dels pioners deien que havien localitzat ossos i ell, amb un cavall, una brúixola, un barret nou, aliments i alguns objectes per intercanviar, emprèn una llarga ruta que pensa fer durar com a màxim dos anys. Abans, però, promet a la seva única filla adolescent que li escriurà sovint.
No té un motiu clar, només sap que ho ha de fer, i amb aquesta motivació com a únic motor, Davies construeix una petita epopeia quasi domèstica però carregada d’una èpica grandiosa i rotunda i, a la vegada delicada i subtil, una aventura càlida i plena de sentiments, narrada en dos escenaris i amb dos grans protagonistes, d’una banda Cyrus, explorant terres desconegudes, amb un guia indi i enfrontant-se a paisatges i a emocions inèdites, i de l’altra, Bess, la filla que va creixent i que aprofita els mapes que troba a la biblioteca per anar resseguint a la seva manera el viatge quasi màgic del seu pare.
Carys Davies aconsegueix arribar a l’ànima amb un relat ple de sentiments, d’emocions, d’absències i de presències, una presentació de factura clàssica, però d’una modernitat feridora, i fer que aquesta doble mirada sigui l’eix central d’aquesta sòlida manera de narrar que enganxa sense fer concessions amb totes les seves virtuts humanes i literàries.