ARIADNA ÁLVAREZ
Arquitecta i editora
“L’Índia i Catalunya compartim la passió per l’arquitectura”
. DAVID MARÍN
dmarin@lrp.cat
El 15 d’agost del 1947 el primer ministre de l’Índia, Jawaharlal Nehru, va hissar la bandera nacional sobre la porta de Lahore del Fort Vermell de Delhi i va proclamar la independència del país. Culminava un llarg procés protagonitzat per la resistència no violenta i la desobediència civil contra l’ocupació britànica. La república de l’Índia, tot i la traumàtica divisió en dos amb el naixement del Pakistan, va iniciar el seu camí cap a la modernitat i la laïcitat. I, com a símbol d’aquesta nova era transformadora, Nehru, com van fer els modernistes catalans a finals del segle XIX, va assenyalar una de les arts més icòniques i alhora determinants en la vida de la gent: l’arquitectura. “Això és un dels fenòmens que tenim en comú l’Índia i Catalunya: el paper tan important que s’atorga a l’arquitectura”, convertida en icona de la seva renaixença i construcció nacional.
Ho explica l’arquitecta catalana Ariadna Álvarez Garreta, convertida per la força de les casualitats en una de les divulgadores internacionals de l’arquitectura de l’Índia, a través de les guies de la seva editorial, Altrim Publishers. L’editorial ja ha publicat quatre guies d’arquitectura: Chandigarh, Ahmedabad, Dacca i Jaipur, i té en preparació les de Delhi, Goa, Bombai, Benarés, Simla, Goa, Bangalore i Avpny. Totes en anglès i realitzades per arquitectes i urbanistes especialitzats en aquestes ciutats, majoritàriament indis. “El cas de Delhi és especial, és una ciutat de ciutats i en aquest cas el llibre el farem amb una dotzena d’arquitectes, cadascun dels quals oferirà el seu particular itinerari per la ciutat”, explica Álvarez.
la crida de l’índia
Filla de l’arquitecte barceloní Miquel Álvarez Trincado, i implicada durant la dècada del 2000 en l’urbanisme de Barcelona com a assessora del grup d’ERC a l’Ajuntament, la mort del seu pare i l’esclat de la crisi immobiliària la van portar a fer un gir en la seva activitat. Durant un viatge turístic a l’Índia, va descobrir la crida del país asiàtic i va decidir tornar-hi amb més calma, durant uns mesos, per conèixer amb més detall algunes de les ciutats i la seva arquitectura. Ara ja no només hi viu, sinó que ha reorientat del tot la seva carrera professional. “Vaig visitar la universitat de Chandigarh i vaig descobrir que, sorprenentment, no hi havia guies dedicades al turisme especialitzat en arquitectura, de caràcter divulgatiu i tècnic alhora”, explica Álvarez Garreta, un tipus de guies que sí que són habituals en altres països. “Ja havia publicat llibres sobre l’arquitectura del meu pare i sobre els gratacels, però a partir de llavors em vaig voler implicar en un projecte que m’apassionava.”
No va tenir cap dubte sobre quina havia de ser la primera: Chandigarh. Aquesta ciutat es va crear del no res a partir de la independència de l’Índia, per fer de capital de la regió de Panjab, als peus de l’Himàlaia, ja que la capital històrica havia quedat a l’altre costat de la frontera amb el Pakistan. El govern indi va posar en la construcció d’aquesta ciutat d’un milió i mig d’habitants tot el pes simbòlic del que havia de ser la nova república, amb una planificació urbanística moderna i desenvolupant projectes de Le Corbusier, Albert Mayer i Pierre Jeanneret. El resultat: una ciutat pensada per al segle XX, amb un traçat de carrers, zones d’habitatge i parcs i grans edificis singulars que havien de mostrar al món com seria la nova Índia. “Van anar a buscar els millors arquitectes i urbanistes del món, van fer una trama basada en el concepte de superilles, equivalents a deu illes de l’Eixample i que tot just es comença a pensar ara a Barcelona, i cada edifici públic és una joia de l’arquitectura moderna”, explica Ariadna Álvarez. Va contactar amb experts de la universitat i va elaborar la primera guia, amb itineraris i plànols que reprodueixen els edificis. El 2015 va sortir a la llum i la bona experiència i la bona acollida la van portar a pensar a fer una sèrie de guies.
De moment, tres més ja s’han fet realitat. L’última tot just es va presentar aquest mes de setembre a Barcelona, i està dedicada a la de la ciutat de Jaipur, capital de Rajasthan, al centre del país, i d’una realitat arquitectònica ben diferent. Va ser la primera ciutat planificada a l’Índia, l’any 1727, seguint un antic tractat d’arquitectura hindú basat en les simetries, i està farcida de temples i monuments de l’època de màxim esplendor d’aquesta regió. En la planificació de les guies, Álvarez preveu una col·lecció amb una dotzena de ciutats, no només de l’Índia, sinó de territoris que ara pertanyen a Sri Lanka i Bangla Desh. “L’arquitectura índia és molt rica, hi han conviscut diverses cultures que han dominat el país: la hindú, la mongòlica, l’arquitectura colonial britànica i fins i tot la portuguesa en algunes ciutats del sud”, explica Álvarez Garreta. “Per aquest motiu, a partir de la independència també van voler apostar per l’arquitectura utòpica amb projectes com el de Chandigarh, i per una arquitectura contemporània global –com la de les grans megaciutats–, desvinculada dels antics colonitzadors i de les diferències ètniques, un procés que és únic al món”, assenyala.
informació tècnica
“Cada guia comporta entre un any i un any i mig de feina”, explica Álvarez Garreta: “Investigar i trobar l’arquitecte o urbanista expert en aquella ciutat, majoritàriament indis, que pugui seleccionar edificis, preparar itineraris i redactar la guia; i la recerca tècnica de plànols dels edificis i monuments, que també incloem en tots els llibres, ja que són guies que tothom pot consumir, però que estan també adreçades a arquitectes i professionals de l’urbanisme”, explica l’editora.
Els llibres es venen a l’Índia, a través d’un editor del país amb qui s’ha associat i que l’ajuda a distribuir-los i a promocionar-los allà, a Catalunya i, en menor mesura, en altres ciutats d’Europa. “No són supervendes a les llibreries, ja ho sé, és un producte molt especialitzat, però hi ha un tipus de turisme d’arquitectura que busca això, i he rebut encàrrecs a través del web de diferents punts del món”, explica.
Després de la presentació a Barcelona, l’arquitecta ha tornat a l’Índia per continuar treballant en els projectes editorials pensats per a un públic global. “El que més em fascina de l’Índia és la passió que, com a Catalunya, senten per la seva arquitectura.”
EMPRENEDORA
“Arran de la crisi econòmica i d’un viatge a l’Índia, vaig decidir apostar per l’activitat editorial i per divulgar l’arquitectura índia amb guies destinades a un públic especialitzat i global”
SIMBOLISME
“Arran de la seva independència, l’Índia va apostar per una arquitectura moderna que trenqués amb la de les civilitzacions que l’havien colonitzat fins llavors, i avui és un país que, com Catalunya, dona un gran valor a la seva arquitectura”
EN DETALL
Què fa una arquitecta catalana divulgant l’arquitectura índia al món anglosaxó?
Vaig fundar l’editorial el 2010, dos anys després de deixar la dedicació al despatx. Sempre m’ha interessat la divulgació, he escrit articles i ja havia fet algun llibre sobre arquitectura i urbanisme a Barcelona. L’Índia és un país fascinant, i descobrir-lo em va fer descobrir també la seva arquitectura.
Com han rebut les seves guies a l’Índia?
És una producte molt especialitzat. Hi ha guies turístiques, és clar, però em va sorprendre descobrir que en algunes ciutats no n’hi havia d’especialitzades en arquitectura. Havia d’anar a les universitats o als ajuntaments i governs locals a informar-me amb detall.
Com troba els autors?
Amb el temps que soc a l’Índia he anat creant xarxa. Col·laboro a la universitat de Chandigarh, i a partir d’aquí he anat teixint un seguit de relacions amb altres arquitectes i urbanistes del país, que m’han servit per anar definint el projecte i trobar també els col·laboradors. Quan preparo una guia, busco quins són els professionals que millor poden explicar l’arquitectura de les diferents ciutats. No és difícil: hi ha molt orgull en aquest país al voltant de la seva arquitectura, i moltes ganes de mostrar-se al món.
Quin és el públic al qual s’adrecen les guies?
Hi ha de tot, entre els lectors i lectores que tenim: arquitectes i urbanistes que aprofiten les vacances per descobrir ciutats i edificis singulars arreu del món, ja que hi ha un circuït turístic format justament per arquitectes i gent especialitzada i que busca destalls tècnics i elements que no coneixien, fins a aficionats i turistes corrents que volen descobrir, més enllà dels tòpics i dels monuments ja coneguts pel turisme massiu, els secrets més singulars que guarden les ciutats.