TEATRES DEL POBLE

L’abril del 2006, un col·lectiu d’uns 200 joves relacionats amb el món de la cultura van ocupar per sorpresa el Teatre Arnau de Barcelona, un dels històrics del Paral·lel. Feia set anys que estava tancat, i l’edifici, en un preocupant estat d’abandonament, corria el perill d’acabar sent enderrocat perquè al seu lloc s’hi construís un altre hotel. La Guàrdia Urbana va desallotjar dos dies després aquest col·lectiu, però la llavor de la reivindicació ja estava plantada, i el futur del teatre estava en l’agenda dels col·lectius veïnals i culturals del Paral·lel, el Poble-sec i el Raval. Pel camí, l’intent de l’Ajuntament de reconduir el seu ús per convertir-lo en la seu d’una església evangèlica de la comunitat xinesa, o que hi entrés un inversor privat que el volgués rehabilitar i explotar-lo comercialment. Finalment, dotze anys després d’aquella ocupació simbòlica, el Teatre Arnau ha pres aquesta tardor una nova vida seguint el model que defensava aquell col·lectiu: un centre autogestionat de manera comunitària per entitats culturals i veïns del barri.

L’Arnau s’uneix així a altres centres culturals que es gestionen de manera comunitària, sense intervenció directa de l’administració ni aportacions de capital privat. És el model de l’Ateneu Popular 9 Barris, el més veterà, nascut d’una ocupació veïnal l’any 1977, o d’altres més recents com l’Antic Teatre –que ha complert quinze anys d’existència en un antic palau neoclàssic situat al costat del Palau de la Música– i Can Batlló, a la Bordeta, nascut el 2011 després de la lluita veïnal per evitar que l’antiga fàbrica tèxtil es convertís en una gran promoció d’habitatges a tocar de la Gran Via, entre Barcelona i l’Hospitalet. El Kursaal, a Manresa, també es gestiona des de la participació comunitària.

En el cas de l’Arnau, el projecte es governa a través d’una assemblea general a partir de la qual els col·lectius i veïns del barri prenen les decisions de manera horitzontal, i amb una sèrie de grups de treball que són els encarregats d’executar tècnicament allò que ha decidit l’assemblea. L’Ajuntament de Barcelona, titular de l’edifici, hi col·labora amb una aportació aquest any de 230.000 euros de suport tècnic, a canvi del compromís que totes les decisions que es prenguin amb el Teatre Arnau surtin de l’assemblea comunitària. Hi participen 52 entitats, 187 veïns, 12 actors, 21 tècnics i 16 professionals del món del teatre.

De moment, les primeres decisions han estat engegar l’activitat amb tres projectes: dos espectacles escènics itinerants, ja que l’edifici del teatre es troba encara en procés de rehabilitació, i un sobre la memòria col·lectiva. El primer es va posar en marxa el darrer cap de setmana de setembre, i tindrà una nova representació el 14 d’octubre. Es tracta de l’espectacle Carrer Hospital amb Sant Jeroni, de la companyia Blanco Rato, que representa a l’aire lliure en espais del Raval una obra de Jordi Prat sobre els buits emocionals i les relacions humanes en convivència amb entorns del Raval a punt de desaparèixer. El mes de desembre, el nou Arnau presentarà l’espectacle Parrhesia. Espectacle autocensurat al Mercat de les Flors. Per acabar, la cooperativa Laberint Cultura tirarà endavant la confecció d’un arxiu virtual a partir de testimonis dels veïns dels barris que envolten l’Arnau, per tal de teixir una xarxa de memòries compartides al voltant del barri. El projecte “Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca” s’anirà confeccionant a partir dels escrits, els testimonis i els objectes que es recolliran cada dimarts a la tarda a la biblioteca Francesc Boix.