TEATRES DEL POBLE

L’abril del 2006, un col·lec­tiu d’uns 200 joves rela­ci­o­nats amb el món de la cul­tura van ocu­par per sor­presa el Tea­tre Arnau de Bar­ce­lona, un dels històrics del Paral·lel. Feia set anys que estava tan­cat, i l’edi­fici, en un pre­o­cu­pant estat d’aban­do­na­ment, cor­ria el perill d’aca­bar sent ender­ro­cat perquè al seu lloc s’hi cons­truís un altre hotel. La Guàrdia Urbana va desa­llot­jar dos dies després aquest col·lec­tiu, però la lla­vor de la rei­vin­di­cació ja estava plan­tada, i el futur del tea­tre estava en l’agenda dels col·lec­tius veïnals i cul­tu­rals del Paral·lel, el Poble-sec i el Raval. Pel camí, l’intent de l’Ajun­ta­ment de recon­duir el seu ús per con­ver­tir-lo en la seu d’una església evangèlica de la comu­ni­tat xinesa, o que hi entrés un inver­sor pri­vat que el volgués reha­bi­li­tar i explo­tar-lo comer­ci­al­ment. Final­ment, dotze anys després d’aque­lla ocu­pació simbòlica, el Tea­tre Arnau ha pres aquesta tar­dor una nova vida seguint el model que defen­sava aquell col·lec­tiu: un cen­tre auto­ges­ti­o­nat de manera comu­nitària per enti­tats cul­tu­rals i veïns del barri.

L’Arnau s’uneix així a altres cen­tres cul­tu­rals que es ges­ti­o­nen de manera comu­nitària, sense inter­venció directa de l’admi­nis­tració ni apor­ta­ci­ons de capi­tal pri­vat. És el model de l’Ate­neu Popu­lar 9 Bar­ris, el més veterà, nas­cut d’una ocu­pació veïnal l’any 1977, o d’altres més recents com l’Antic Tea­tre –que ha com­plert quinze anys d’existència en un antic palau neoclàssic situat al cos­tat del Palau de la Música– i Can Batlló, a la Bor­deta, nas­cut el 2011 després de la lluita veïnal per evi­tar que l’antiga fàbrica tèxtil es con­vertís en una gran pro­moció d’habi­tat­ges a tocar de la Gran Via, entre Bar­ce­lona i l’Hos­pi­ta­let. El Kur­saal, a Man­resa, també es ges­ti­ona des de la par­ti­ci­pació comu­nitària.

En el cas de l’Arnau, el pro­jecte es governa a través d’una assem­blea gene­ral a par­tir de la qual els col·lec­tius i veïns del barri pre­nen les deci­si­ons de manera horit­zon­tal, i amb una sèrie de grups de tre­ball que són els encar­re­gats d’exe­cu­tar tècni­ca­ment allò que ha deci­dit l’assem­blea. L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, titu­lar de l’edi­fici, hi col·labora amb una apor­tació aquest any de 230.000 euros de suport tècnic, a canvi del com­promís que totes les deci­si­ons que es pren­guin amb el Tea­tre Arnau sur­tin de l’assem­blea comu­nitària. Hi par­ti­ci­pen 52 enti­tats, 187 veïns, 12 actors, 21 tècnics i 16 pro­fes­si­o­nals del món del tea­tre.

De moment, les pri­me­res deci­si­ons han estat enge­gar l’acti­vi­tat amb tres pro­jec­tes: dos espec­ta­cles escènics iti­ne­rants, ja que l’edi­fici del tea­tre es troba encara en procés de reha­bi­li­tació, i un sobre la memòria col·lec­tiva. El pri­mer es va posar en marxa el dar­rer cap de set­mana de setem­bre, i tindrà una nova repre­sen­tació el 14 d’octu­bre. Es tracta de l’espec­ta­cle Car­rer Hos­pi­tal amb Sant Jeroni, de la com­pa­nyia Blanco Rato, que repre­senta a l’aire lliure en espais del Raval una obra de Jordi Prat sobre els buits emo­ci­o­nals i les rela­ci­ons huma­nes en con­vivència amb entorns del Raval a punt de des­a­parèixer. El mes de desem­bre, el nou Arnau pre­sen­tarà l’espec­ta­cle Parr­he­sia. Espec­ta­cle auto­cen­su­rat al Mer­cat de les Flors. Per aca­bar, la coo­pe­ra­tiva Labe­rint Cul­tura tirarà enda­vant la con­fecció d’un arxiu vir­tual a par­tir de tes­ti­mo­nis dels veïns dels bar­ris que envol­ten l’Arnau, per tal de tei­xir una xarxa de memòries com­par­ti­des al vol­tant del barri. El pro­jecte “Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un tea­tre de bar­raca” s’anirà con­fec­ci­o­nant a par­tir dels escrits, els tes­ti­mo­nis i els objec­tes que es reco­lli­ran cada dimarts a la tarda a la bibli­o­teca Fran­cesc Boix.