Joan Magrané, a les Residències Musicals de La Pedrera

Les setenes Residències Musicals a La Pedrera incorporen un compositor resident, Joan Magrané, que escriurà una peça per a cada intèrpret convidat, la violinista Sara Cubarsi, la pianista Marta Puig i el violoncel·lista Roger Morelló, que podrem sentir en el marc dels concerts del cicle de la Fundació Catalunya La Pedrera. Els dos eixos que defineixen aquest projecte, que s’allarga de setembre a maig, són la residència de treball per crear noves programacions en col·laboració amb altres intèrprets i els concerts oferts al gran públic. L’objectiu final és desenvolupar la versatilitat de l’artista resident, tant amb recitals solistes com amb diversos tipus de formacions, a banda de promoure programes intel·ligents i originals, ben bastits i fets a mida, que alhora serveixin per ampliar repertoris. Cubarsi, Puig i Morelló, artistes representatius del talent emergent català i de l’energia de la jovenesa que inicia la seva carrera, oferiran tres concerts cada un aquesta temporada.

Les estrenes de Magrané són, primer, amb Marta Puig, el 16 de desembre, amb dues fantasies per a piano a mode d’estudis molt oberts. El 17 de març, amb Roger Morelló, amb una obra pensada per a viola de gamba tocada amb violoncel, d’aire molt meditatiu. I Sara Cubarsi, acompanyada d’Adrián Blanco, estrenarà, el 19 de maig, una obra per a violí i piano que vol ser un divertimento irònic i humorístic, d’estil ligetià.

Magrané s’ha fet un lloc en l’escena contemporània europea i és un dels més cèlebres compositors catalans. El reusenc té un registre molt ampli, tant tècnic com estètic. Pot arribar a ser tan radical com es proposi, alhora que es pot convertir en la imatge de l’amabilitat de la nova música. Excel·leix en gran varietat de formats i gèneres, com les obres per a instruments solistes, ensemble i fins i tot l’òpera.

Sempre fidel a la seva inner compulsion, Magrané és un humanista de la lletra i el paper, amant de la poesia i la literatura medieval, renaixentista i contemporània que mai renuncia a la bellesa. Les seves darreres obres han estat molt influïdes per autors com Ausiàs March i Joan Roís de Corella, a més de sentir gran devoció per Sagarra i Francesc Pujols. Segueix el postulat monteverdià segons el qual “prima le parole, poi la musica” perquè: “Entenc l’estructura més com un jardí, creant espais; en una música més estètica que no pas dialèctica”, diu. El so és més i més hedonista, hi predomina la línia gestual abans que les grans frases i defensa un discurs molt més poètic que no pas retòric. És la magnífica expressió estètica d’un pensament holístic.