Joan Magrané, a les Residències Musicals de La Pedrera

Les sete­nes Residències Musi­cals a La Pedrera incor­po­ren un com­po­si­tor resi­dent, Joan Magrané, que escriurà una peça per a cada intèrpret con­vi­dat, la vio­li­nista Sara Cubarsi, la pia­nista Marta Puig i el vio­lon­cel·lista Roger Morelló, que podrem sen­tir en el marc dels con­certs del cicle de la Fun­dació Cata­lu­nya La Pedrera. Els dos eixos que defi­nei­xen aquest pro­jecte, que s’allarga de setem­bre a maig, són la residència de tre­ball per crear noves pro­gra­ma­ci­ons en col·labo­ració amb altres intèrprets i els con­certs oferts al gran públic. L’objec­tiu final és desen­vo­lu­par la ver­sa­ti­li­tat de l’artista resi­dent, tant amb reci­tals solis­tes com amb diver­sos tipus de for­ma­ci­ons, a banda de pro­moure pro­gra­mes intel·ligents i ori­gi­nals, ben bas­tits i fets a mida, que alhora ser­vei­xin per ampliar reper­to­ris. Cubarsi, Puig i Morelló, artis­tes repre­sen­ta­tius del talent emer­gent català i de l’ener­gia de la jove­nesa que ini­cia la seva car­rera, ofe­ri­ran tres con­certs cada un aquesta tem­po­rada.

Les estre­nes de Magrané són, pri­mer, amb Marta Puig, el 16 de desem­bre, amb dues fan­ta­sies per a piano a mode d’estu­dis molt oberts. El 17 de març, amb Roger Morelló, amb una obra pen­sada per a viola de gamba tocada amb vio­lon­cel, d’aire molt medi­ta­tiu. I Sara Cubarsi, acom­pa­nyada d’Adrián Blanco, estre­narà, el 19 de maig, una obra per a violí i piano que vol ser un diver­ti­mento irònic i humorístic, d’estil ligetià.

Magrané s’ha fet un lloc en l’escena con­tem­porània euro­pea i és un dels més cèlebres com­po­si­tors cata­lans. El reu­senc té un regis­tre molt ampli, tant tècnic com estètic. Pot arri­bar a ser tan radi­cal com es pro­posi, alhora que es pot con­ver­tir en la imatge de l’ama­bi­li­tat de la nova música. Excel·leix en gran vari­e­tat de for­mats i gèneres, com les obres per a ins­tru­ments solis­tes, ensem­ble i fins i tot l’òpera.

Sem­pre fidel a la seva inner com­pul­sion, Magrané és un huma­nista de la lle­tra i el paper, amant de la poe­sia i la lite­ra­tura medi­e­val, renai­xen­tista i con­tem­porània que mai renun­cia a la bellesa. Les seves dar­re­res obres han estat molt influïdes per autors com Ausiàs March i Joan Roís de Core­lla, a més de sen­tir gran devoció per Sagarra i Fran­cesc Pujols. Segueix el postu­lat mon­te­verdià segons el qual “prima le parole, poi la musica” perquè: “Entenc l’estruc­tura més com un jardí, cre­ant espais; en una música més estètica que no pas dialèctica”, diu. El so és més i més hedo­nista, hi pre­do­mina la línia ges­tual abans que les grans fra­ses i defensa un dis­curs molt més poètic que no pas retòric. És la magnífica expressió estètica d’un pen­sa­ment holístic.