Ricardo Calero homenatja Walter Benjamin
A l’estació de Portbou ja no obren maletes ni timbren passaports, però les parets de la sala de duanes en tenen molts records, de fugitius en temps de guerra i d’emigrants en temps de pau a la recerca de millors feines a l’ Europa de la postguerra.
L’artista Ricardo Calero ha creat una instal·lació ad hoc en aquesta magnífica sala de sostre estelat, per homenatjar Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940), a partir del somni i el desig dels fugitius i dels emigrants d’avui. Somnis al límit és el títol d’aquest treball sobre la identitat, la migració i la condició de l’ésser humà. L’any 2001 va llençar des d’una barca 365 còpies de passaports al mar, a les costes del sud d’Espanya, i així ho va fer durant deu anys. Diverses fotografies i el vídeo Inundar el mar documenten el periple d’aquests passaports encallats a les roques, descolorits pel sol i per la deriva entre les aigües. Dels 3.650 passaports, tan sols 78 van poder ser rescatats.
Amb 28 maletes velles deixades per la gent del poble, Calero ha configurat la forma d’una barca, encerclada entre els taulells de duanes. Corresponen als 28 domicilis on Walter Benjamin va viure durant els set anys d’exili, entre el 1933 i el 1940, quan va haver d’abandonar Alemanya per l’ascens del nazisme. Al seu voltant, diverses maletes mostren textos escrits per escriptors que han viscut l’experiència de l’exili, entre ells John Berger.
Tampoc França ni Espanya el van tractar gaire bé. Després de creuar a peu els Pirineus, va ser detingut a Portbou i informat que l’endemà seria repatriat. La seva decisió va ser el suïcidi. Bashkim Shehu, a la novel·la Angelus Novus, que és l’Àngel de la història de Benjamin, assenyala que “potser siguin la fuga i el suïcidi la mateixa cosa quan el suïcidi és l’única forma de fuga”. Després de la seva mort a Portbou el 26 de setembre del 1940, va caure el silenci sobre la seva obra fins que els seus escrits van ser publicats per Adorno el 1955. Set recollidors cullen textos de Benjamin i els entren en set arxivadors per guardar aquests mots perduts sobre el taulell on la policia obria les maletes. Són els arxius de l’esperança, de “com les paraules poden construir espais de futur.”
Una altra instal·lació ens mostra un passaport entre filferros com el document que sempre manca al fugitiu, la cadira del pensador i una altra cadira penjada cap per avall, la de Karl Marx, un referent en el pensament de Benjamin. Ricardo Calero fa l’ullet als 200 anys de Karl Marx i a l’Escola d’Estiu Walter Benjamin Portbou 2018 dedicada als dos pensadors.
Ricardo Calero, Somnis al límit. Sala de duanes. Estació de Portbou. Fins al 28 d’octubre.