Ricardo Calero homenatja Walter Benjamin

A l’estació de Port­bou ja no obren male­tes ni tim­bren pas­sa­ports, però les parets de la sala de dua­nes en tenen molts records, de fugi­tius en temps de guerra i d’emi­grants en temps de pau a la recerca de millors fei­nes a l’ Europa de la post­guerra.

L’artista Ricardo Calero ha creat una ins­tal·lació ad hoc en aquesta magnífica sala de sos­tre este­lat, per home­nat­jar Wal­ter Ben­ja­min (Berlín, 1892 - Port­bou, 1940), a par­tir del somni i el desig dels fugi­tius i dels emi­grants d’avui. Som­nis al límit és el títol d’aquest tre­ball sobre la iden­ti­tat, la migració i la con­dició de l’ésser humà. L’any 2001 va llençar des d’una barca 365 còpies de pas­sa­ports al mar, a les cos­tes del sud d’Espa­nya, i així ho va fer durant deu anys. Diver­ses foto­gra­fies i el vídeo Inun­dar el mar docu­men­ten el peri­ple d’aquests pas­sa­ports enca­llats a les roques, des­co­lo­rits pel sol i per la deriva entre les aigües. Dels 3.650 pas­sa­ports, tan sols 78 van poder ser res­ca­tats.

Amb 28 male­tes velles dei­xa­des per la gent del poble, Calero ha con­fi­gu­rat la forma d’una barca, encer­clada entre els tau­lells de dua­nes. Cor­res­po­nen als 28 domi­ci­lis on Wal­ter Ben­ja­min va viure durant els set anys d’exili, entre el 1933 i el 1940, quan va haver d’aban­do­nar Ale­ma­nya per l’ascens del nazisme. Al seu vol­tant, diver­ses male­tes mos­tren tex­tos escrits per escrip­tors que han vis­cut l’experiència de l’exili, entre ells John Ber­ger.

Tam­poc França ni Espa­nya el van trac­tar gaire bé. Després de cre­uar a peu els Piri­neus, va ser detin­gut a Port­bou i infor­mat que l’endemà seria repa­triat. La seva decisió va ser el suïcidi. Bashkim Shehu, a la novel·la Ange­lus Novus, que és l’Àngel de la història de Ben­ja­min, asse­nyala que “pot­ser siguin la fuga i el suïcidi la mateixa cosa quan el suïcidi és l’única forma de fuga”. Després de la seva mort a Port­bou el 26 de setem­bre del 1940, va caure el silenci sobre la seva obra fins que els seus escrits van ser publi­cats per Adorno el 1955. Set reco­lli­dors cullen tex­tos de Ben­ja­min i els entren en set arxi­va­dors per guar­dar aquests mots per­duts sobre el tau­lell on la poli­cia obria les male­tes. Són els arxius de l’espe­rança, de “com les parau­les poden cons­truir espais de futur.”

Una altra ins­tal·lació ens mos­tra un pas­sa­port entre fil­fer­ros com el docu­ment que sem­pre manca al fugi­tiu, la cadira del pen­sa­dor i una altra cadira pen­jada cap per avall, la de Karl Marx, un refe­rent en el pen­sa­ment de Ben­ja­min. Ricardo Calero fa l’ullet als 200 anys de Karl Marx i a l’Escola d’Estiu Wal­ter Ben­ja­min Port­bou 2018 dedi­cada als dos pen­sa­dors.

Ricardo Calero, Som­nis al límit. Sala de dua­nes. Estació de Port­bou. Fins al 28 d’octu­bre.