Saps el que menges?
El documental de Netflix ‘Podredumbre’ destapa en sis episodis diversos casos de controvèrsia, frau, mala praxis i corrupció al voltant de la indústria alimentària
Ara que s’acaba de celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació (el 16 d’octubre) és un bon moment per plantejar-nos quin tipus de societat és aquesta on 900 milions de persones passen fam mentre es llença un terç del menjar que produeix el planeta. La resposta és que som una societat malalta d’egoisme, on sembla que només importa el benefici d’uns pocs per sobre del benestar de tothom. I això també es nota en allò que trobem a taula.
Podredumbre és una sèrie documental original de Netflix que revela alguns dels aspectes més foscos de la indústria alimentària. “La veritat costa molt d’empassar” és un dels seus encertats eslògans publicitaris. Tot i que se centra sobretot en casos destapats als Estats Units, el cert és que el documental és un toc d’atenció universal sobre tot allò que envolta la nostra alimentació i una crida a interessar-nos pel menjar i per quin procés segueix fins que arriba a la nostra taula.
La sèrie comença amb un episodi dedicat a un cas del 2008, quan es va descobrir que una empresa importadora alemanya venia al mercat nord-americà pots de mel suposadament procedent del nord d’Europa que en realitat no era europea i... ni tan sols era mel. Es tractava d’un producte xinès que, a sobre, estava adulterat amb substàncies perjudicials per a la salut. El documental, produït per Zero Point Zero, destapa com va ser possible que es produís aquest frau, que, a més, va posar contra les cordes els productors honestos, perquè la falsa mel es venia a preus molt més baixos.
més al·lèrgies
L’augment de les al·lèrgies alimentàries i el que això comporta protagonitzen un altre dels inquietats episodis d’aquesta sèrie. Precisament, diversos organismes internacionals estan advertint d’aquest increment de les reaccions al·lèrgiques –als Estats Units s’ha calculat que un de cada tretze menors és al·lèrgic a algun aliment– i una possible causa podria ser el mal ús dels antibiòtics (tant els que prenem conscientment com els que s’utilitzen, per exemple, en la indústria de la carn).
La indústria de l’all, la producció avícola, la venda de llet i el comerç del bacallà també s’analitzen en el documental, que mostra com les grans empreses utilitzen pràctiques implacables i pressionen l’administració per aconseguir el màxim de benefici a costa del medi ambient, del patiment animal i de la butxaca –i fins i tot de la salut– dels consumidors. Només cal veure la diferència entre el preu que cobra un productor de pollastre nord-americà –que no arriba ni a mig euro– i el preu que paga el consumidor per comprar el mateix pollastre al supermercat –l’equivalent a uns 7 euros– per entendre que, pel mig, algú està guanyant molts de diners. L’exemple segurament es pot extrapolar a altres llocs i sectors. Per això, en un món cada cop més globalitzat, hauria de ser obligatori per a tothom veure aquest documental.