Lletres

Crític suplent d’Agustí Bartra

’Ecce homo‘ és un dels grans cims de la lírica catalana moderna

Bar­to­meu Fiol es refe­ria a si mateix, des de les seves colum­nes al Diari de Bale­ars, com un “crític suplent”. Fiol sen­tia tant de res­pecte per l’ofici que s’auto­de­gra­dava d’entrada, adop­tant una acti­tud sana i exem­plar de modèstia. Avui he d’exer­cir el paper del “crític suplent” perquè he d’escriure un arti­cle que una altra per­sona més qua­li­fi­cada que jo podria haver fet amb més gràcia i sol­tesa. Natu­ral­ment, em refe­reixo a l’escrip­tora Anna Murià, la millor intèrpret de l’obra literària d’Agustí Bar­tra.

A par­tir de la mort pre­ma­tura de Bar­tra, el 8 de juliol del 1982, Murià va apro­fi­tar qual­se­vol efemèride o ani­ver­sari per divul­gar l’obra del genial autor. I si fos viva, no en tinc el més mínim dubte, ella esta­ria escri­vint aquest arti­cle. L’any 1968 va ser un dels molts anni mira­bi­les de la car­rera de Bar­tra. Aquell any va publi­car dues obres extra­or­dinàries, dues autènti­ques obres mes­tres: el poe­mari Ecce homo, el mes de juliol a Edi­ci­ons 62, i la novel·la La lluna mor amb aigua, el mes d’octu­bre a Edi­ci­ons Martínez Roca.

Ara es com­plei­xen cin­quanta anys de la publi­cació d’aques­tes dues obres esplèndi­des. Ecce homo és una suite o cicle d’onze ele­gies i una cançó final, a la manera de les Ele­gies de Duino de Rai­ner Maria Rilke (1926) i les Ele­gies de Bier­vi­lle (1942, 1949, 1951) del mes­tre Car­les Riba. Ecce homo, doncs, per­tany a la gran família de l’ele­gia refle­xiva moderna a par­tir del roman­ti­cisme. Al poe­mari, Bar­tra fa ser­vir com a eix ver­te­bra­dor els grans moments cru­ci­als de la seva tre­pi­dant bio­gra­fia, des de la infan­tesa i joven­tut a Saba­dell fins a l’exili mexicà que el pre­si­dent Eisen­hower gai­rebé va acon­se­guir que fos per­ma­nent, pas­sant per la Guerra Civil, els camps de con­cen­tració a França, el pri­mer exili a París i Roissy-en-Brie, i l’exili ame­ricà entre Mèxic i els Estats Units. Bar­tra va uti­lit­zar la seva bio­gra­fia com a suport per trac­tar els grans temes de la con­dició humana que el pre­o­cu­pa­ven. Ecce homo és inqüesti­o­na­ble­ment un dels grans cims de la lírica cata­lana moderna. I ara, la direc­tora literària de Lle­o­nard Mun­ta­ner Edi­tor, Maria Mun­ta­ner, ha tin­gut la bona pen­sada de publi­car una edició acu­rada i ano­tada per com­me­mo­rar-ne l’ani­ver­sari.

La lluna mor amb aigua és un altre cim, però aquest cop de la nar­ra­tiva. Va ser la pri­mera vegada en català que es van emprar les tècni­ques nar­ra­ti­ves de Faulk­ner. Narra la història a dos temps de la vida de Brau­lio Solar, que ago­nitza a la seva cabana men­tre reme­mora la seva joven­tut i la revo­lució mexi­cana. És una novel·la que estu­dia la con­dició humana i la seva resiliència davant d’una situ­ació límit. Una gran obra artística que els lec­tors cata­lans es veuen pri­vats de lle­gir per la dei­xa­desa i el poc risc dels edi­tors d’avui.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.