Els orígens andalusos del pintor Bartolomé Bermejo
El 8 d’octubre es va inaugurar al Museo del Prado una exposició sobre el pintor gòtic Bartolomé Bermejo que ha estat molt celebrada pels especialistes i la crítica. Amb aquesta exposició, la pinacoteca espanyola recupera la figura del principal pintor hispà del segle XV, un virtuós dels pinzells que mereixia un homenatge com aquest.
Les cròniques periodístiques assenyalen l’escassetat de documents sobre la vida del mestre i es fan ressò d’un dels planys de la historiografia especialitzada. De sempre se l’ha considerat cordovès per la inscripció que figura al marc de la Pietat Desplà, que va ser pintada per a la capella privativa de Lluís Desplà, ardiaca de la catedral de Barcelona. En aquell marc, hi figura el nom del pintor amb gran grandiloqüència: Bartholomei Vermeio Cordvbensis.
Exceptuant la veu recent de Fernando Marías, que en discrepa, tota la historiografia ha coincidit a assenyalar l’origen cordovès del pintor a partir d’aquesta inscripció. Tanmateix, cap altre document ni indici procedent d’Andalusia ha pogut esgrimir-se per traçar els inicis del seu periple vital, ja que el primer document que coneixem d’ell ens el situa a València el 1468. Altres documents ens indiquen que el seu nom veritable era Bartolomé de Cárdenas, mentre que Bermejo era el seu sobrenom, potser a causa del color vermellós dels seus cabells.
De Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, s’han escrit diversos llibres i articles per part d’especialistes que sempre han anat de corcoll per trobar aquests orígens andalusos del mestre.
Que jo recordi, però, mai s’ha invocat un document sevillà –publicat per José Gestoso Pérez l’any 1900– que fa al·lusió a Cristóbal de Cárdenas, un vailet de 15 anys a qui la seva mare, el 1480, feia entrar d’aprenent en un taller de fer toques. La mare, que procedia de Toledo i llavors residia a Sevilla, es deia Leonor Muñoz i era la vídua del pintor Bartolomé de Cárdenas. En tot cas, el vailet va acabar dedicant-se a l’ofici patern i apareix documentat com a pintor a Sevilla fins al 1549.
Aquest Bartolomé de Cárdenas que vivia a Sevilla i que ja era mort el 1480 no pot ser el pintor a qui El Prado dedica ara l’exposició, ja que sabem que aquest darrer encara vivia a Barcelona el 1501. El que no podem descartar és que el nostre Bermejo tingués algun tipus de parentiu amb aquests Cárdenas, ja que és molt significativa la coincidència en el cognom i la professió.