EL ROCK, A SUBHASTA

UN SOMNI TREN­CAT

Tardà va ser l’impul­sor de la Fira del Disc del Col·lec­ci­o­nista de Bar­ce­lona, de Girona i de Reus, i paral·lela­ment a la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal va desen­vo­lu­par una obsessió pel col·lec­ci­o­nisme que va tro­bar el seu punt àlgid en la inau­gu­ració l’any 2011 del Museu del Rock al cen­tre comer­cial Les Are­nes de Bar­ce­lona. Una ini­ci­a­tiva que no va reei­xir. Menys d’un any després, el museu, amb un fons de 50.000 docu­ments, va pre­sen­tar con­curs de cre­di­tors.

Des de lla­vors, les peces es van tras­lla­dar a un magat­zem d’on van sor­tir en comp­ta­des oca­si­ons per ser expo­sa­des en col·lec­ci­ons i expo­si­ci­ons tem­po­rals. Una de les més recor­da­des la va orga­nit­zar la Fun­dació Iluro de Mataró el febrer de l’any pas­sat en record del peri­o­dista, i va sumar 23.000 visi­tes. Tot i això, i mal­grat que algu­nes veus defen­sa­ven que el fons no marxés de la ciu­tat que el va veure néixer, al final no hi va haver cap pro­posta prou seri­osa. Maria Rosa Mas­fer­rer, Romy, vídua de Jordi Tardà, es mos­tra dol­guda amb la falta de res­posta de l’admi­nis­tració, però defensa l’encert d’haver tro­bat una solució “digna” per a les peces.

“El fons del Museu del Rock el tenia en un magat­zem i l’apa­rició de la gent de Set­dart, que en són uns ente­sos, va faci­li­tar que em decidís a ven­dre, perquè hi havia la garan­tia que uns objec­tes tan esti­mats ani­rien a parar a gent que els volgués de debò”, asse­nyala. Romy, que el mateix Tardà reco­nei­xia com el seu pun­tal –“ sense ella jo mai no hau­ria arri­bat on he arri­bat”– des­taca que ha estat com­pli­cat fer la selecció dels objec­tes, perquè molts no esta­ven cata­lo­gats o els fal­tava infor­mació. “En Jordi tenia una memòria pro­di­gi­osa per a les dates, i cada peça té una història o una anècdota vin­cu­lada”, asse­nyala, i afe­geix que a banda de les adqui­si­ci­ons que va fer el peri­o­dista en els seus viat­ges a mer­cats i boti­gues espe­ci­a­lit­za­des d’Europa i dels Estats Units, “mol­tes de les peces van ser cedi­des pels artis­tes a qui entre­vis­tava”.

MITES QUE ES FAN PAGAR

La casa Set­dart sub­hasta per inter­net cada dime­cres fins al mes d ege­ner un lot d’objec­tes sota el parai­gua Memo­ra­bi­lia, que engloba tot tipus de peces vin­cu­la­des a un artista. La res­posta dels com­pra­dors en la pri­mera sub­hasta va ser molt satis­factòria, segons els res­pon­sa­bles del por­tal. Tres lots es van endur la palma. El vinil Abbey Road de The Beat­les sig­nat per tots els com­po­nents es va ven­dre per 6.500 euros –força més de la quan­ti­tat que s’havia pre­vist ini­ci­al­ment–. Un segon vinil, Love you live, sig­nat per tota la banda de The Rolling Sto­nes amb la famosa caràtula dis­se­nyada per Andy War­hol, va arri­bar als 3.500 euros i, final­ment, la gui­tarra sig­nada per Mark Knop­fler va pujar als 2.500 euros. “Es van adju­di­car fins al 70% de les peces del pri­mer lot i això demos­tra l’interès per una col·lecció con­si­de­rada de les més pres­ti­gi­o­ses del món”, expli­quen fons de la casa de sub­has­tes. A banda de peces úniques dels esti­mats Sto­nes i Beat­les, es posen a la venda objec­tes d’ico­nes del rock tan cone­gu­des com Queen, Elton John, Guns N’Roses, Madonna, Prince, Bruce Springs­teen, AC/DC, Meta­llica, Mic­hael Jack­son, Bon Jovi i un llarguíssim etcètera. Paraula de Stone.