De la llibreria a la pantalla
Arriba a Movistar l’adaptació de la famosa novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert, l’últim exemple d’èxit de vendes que es versiona a la petita pantalla
La veritat sobre el cas Harry Quebert es va convertir en un fenomen editorial mundial el 2012 i va fer sobtadament famós el seu autor, un nois suís de 28 anys, Jöel Dicker. Va ser traduïda a 25 idiomes, va vendre més de dos milions d’exemplars i va rebre bones crítiques (i també algunes de dolentes). Ara, arriba a la televisió, a la plataforma Movistar, en forma de sèrie de deu capítols produïda per Metro-Goldwyn-Mayer.
L’actor Patrick Dempsey (Anatomía de Grey) és el protagonista, en el paper d’un professor de literatura d’un petit poble de New Hampshire que és acusat de l’assassinat d’una adolescent ocorregut trenta anys abans. Un dels seus antics alumnes, ara convertit en escriptor, intentarà esbrinar què va passar en realitat per poder provar la seva innocència. A mig camí entre thriller i drama romàtic, la novel·la vol ser una crítica a un tipus de societat basada en les aparences, si bé allò que realment atrapa el lector són els revolts argumentals i les ganes de descobrir, finalment, qui va matar la noia. En aquest sentit, les comparacions amb Twin Peaks i la mort de Laura Palmer seran inevitables.
La sèrie, que segueix les diferents línies temporals que marca la novel·la, ha estat dirigida pel francès Jean-Jacques Annaud (Set anys al Tibet, El nom de la rosa), en el seu primer treball per a la televisió, i amb el repte de traslladar al llenguatge audiovisual una història de prop de 700 pàgines que inclou també moltes reflexions sobre el procés de creació literària. Així, La veritat sobre el cas Harry Quebert s’afegeix a una llarga llista de sèries que estan basades en novel·les més o menys conegudes. Les més emblemàtiques són probablement Joc de trons (basada en les novel·les de George R.R. Martin) i El conte de la minyona (de Margaret Atwood), però també s’hi podrien afegir Outlander (una saga de Diana Gabaldon) o Orange is ihe New Black (inspirada en el llibre autobiogràfic de Piper Kerman).
A l’Estat espanyol tampoc no han faltat les adaptacions d’aquest tipus, des de la mítica Cañas y barro, basada en el llibre homònim de Vicent Blasco Ibáñez i emesa per TVE el 1978, fins a Fariña, la sèrie d’Atresmedia sobre el narcotràfic a Galícia que té el seu origen en el llibre del mateix nom del periodista Nacho Carretero.
Un altre exemple, més proper, és el de La catedral del mar. La novel·la d’Ildefonso Falcones publicada el 2006, tant en castellà com en català, que va aconseguir vendre un milió d’exemplars al conjunt de l’Estat. Aquesta trama sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV, amb referències a la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, s’ha acabat convertint també en una sèrie de vuit capítols, produïda per Atresmedia, Televisió de Catalunya i Netflix amb la col·laboració de Diagonal TV. Aquesta història d’amor, intriga i violència es va estrenar a Antena 3 el passat mes de maig, a finals d’agost es va començar a emetre a TV3 i, ara, es pot veure al catàleg de Netflix.