La raresa de ser únics
A tots ens agradaria estar sempre sans i viure molt de temps, amb bona qualitat de vida. Malauradament, però, viure més implica incrementar exponencialment la probabilitat de patir determinades malalties. Els mateixos sistemes biològics que ens permeten estar vius i gaudir de la vida, com per exemple el metabolisme, l’estructura i el control genètic de les nostres cèl·lules, van perdent eficàcia i eficiència amb el pas del temps, i això fa que moltes persones acabin manifestant malalties com el càncer. Una autèntica paradoxa, perquè precisament la principal característica de les cèl·lules canceroses és que per sí mateixes són immortals. Aquesta seva immortalitat és la que comprometent la supervivència de les persones afectades.A Capvespre, l’esplèndida novel·la de Kent Haruf, hi ha un capítol en què Tom Guthrie i els seus dos nens ajuden Raymond McPheron a separar les vaques dels seus vedells perquè ja estan prenyades dels vedellets que naixeran l’any vinent. Fan passar cada parella de vaca-vedell per “un passadís entre taulons alts a la sortida del qual s’esperava en Guthrie”. En Tom va empenyent la porta, de manera que les vaques aniran sortint cap a les pastures i els vedells aniran a un compartiment. Però cap parella vaca-vedell no reacciona igual. N’hi ha una formada per una vaca negra grossa i un vedell de potes rígides que se’ls escapa. Els han d’anar a separar una estona més tard, un cop s’han calmat. Escric això perquè, a La vida secreta de les vaques, Rosamund Young explica que les vaques –i els porcs i les gallines– “són tan diferents com les persones”. Una obvietat per a qualsevol que hagi conviscut amb un gat o un gos, però que convé recordar perquè avui, al món, els drets es neguen a base de destruir la individualitat i d’integrar-nos en alguna categoria: la dreta o l’esquerra, els independentistes o els unionistes, els joves o els grans, els homes o les dones. La vida secreta de les vaques ens recorda que la suma de la ramaderia industrial i del nostre estrès diari ha fet que oblidéssim la individualitat. Dividida en capítols que se sintetitzen en els títols, Young explica com podem escurçar el dol d’un vedell quan se li ha mort la mare, els diferents significats dels mugits i la manera especial de dormir de cada vedell i de cada vaca. M’ha semblat que hi sobraven anècdotes i que hi faltava un xic de teorització. Però els agradarà. Els recomano Cal investigar el comportament inusual, un capítol que resumeix molt bé la idea de fons. Sortir dels estereotips. Recordar que, com els animals, també tots nosaltres som únics.
