La raresa de ser únics

A tots ens agra­da­ria estar sem­pre sans i viure molt de temps, amb bona qua­li­tat de vida. Malau­ra­da­ment, però, viure més implica incre­men­tar expo­nen­ci­al­ment la pro­ba­bi­li­tat de patir deter­mi­na­des malal­ties. Els matei­xos sis­te­mes biològics que ens per­me­ten estar vius i gau­dir de la vida, com per exem­ple el meta­bo­lisme, l’estruc­tura i el con­trol genètic de les nos­tres cèl·lules, van per­dent eficàcia i eficiència amb el pas del temps, i això fa que mol­tes per­so­nes aca­bin mani­fes­tant malal­ties com el càncer. Una autèntica para­doxa, perquè pre­ci­sa­ment la prin­ci­pal carac­terística de les cèl·lules can­ce­ro­ses és que per sí matei­xes són immor­tals. Aquesta seva immor­ta­li­tat és la que com­pro­me­tent la super­vivència de les per­so­nes afec­ta­des.A Cap­ves­pre, l’esplèndida novel·la de Kent Haruf, hi ha un capítol en què Tom Guth­rie i els seus dos nens aju­den Ray­mond McP­he­ron a sepa­rar les vaques dels seus vedells perquè ja estan pre­nya­des dels vede­llets que nai­xe­ran l’any vinent. Fan pas­sar cada pare­lla de vaca-vedell per “un pas­sadís entre tau­lons alts a la sor­tida del qual s’espe­rava en Guth­rie”. En Tom va empe­nyent la porta, de manera que les vaques ani­ran sor­tint cap a les pas­tu­res i els vedells ani­ran a un com­par­ti­ment. Però cap pare­lla vaca-vedell no reac­ci­ona igual. N’hi ha una for­mada per una vaca negra grossa i un vedell de potes rígides que se’ls escapa. Els han d’anar a sepa­rar una estona més tard, un cop s’han cal­mat. Escric això perquè, a La vida secreta de les vaques, Rosa­mund Young explica que les vaques –i els porcs i les galli­nes– “són tan dife­rents com les per­so­nes”. Una obvi­e­tat per a qual­se­vol que hagi con­vis­cut amb un gat o un gos, però que convé recor­dar perquè avui, al món, els drets es neguen a base de des­truir la indi­vi­du­a­li­tat i d’inte­grar-nos en alguna cate­go­ria: la dreta o l’esquerra, els inde­pen­den­tis­tes o els uni­o­nis­tes, els joves o els grans, els homes o les dones. La vida secreta de les vaques ens recorda que la suma de la rama­de­ria indus­trial i del nos­tre estrès diari ha fet que oblidéssim la indi­vi­du­a­li­tat. Divi­dida en capítols que se sin­te­tit­zen en els títols, Young explica com podem escurçar el dol d’un vedell quan se li ha mort la mare, els dife­rents sig­ni­fi­cats dels mugits i la manera espe­cial de dor­mir de cada vedell i de cada vaca. M’ha sem­blat que hi sobra­ven anècdo­tes i que hi fal­tava un xic de teo­rit­zació. Però els agra­darà. Els reco­mano Cal inves­ti­gar el com­por­ta­ment inu­sual, un capítol que resu­meix molt bé la idea de fons. Sor­tir dels este­re­o­tips. Recor­dar que, com els ani­mals, també tots nosal­tres som únics.