Si no vols brou, 11 tasses

Fa prop d’un any que es va estre­nar aquest mun­tatge. En rea­li­tat, una mirada demo­li­dora cap a la uto­pia. Les cites tri­om­fa­lis­tes d’aquells comu­nis­tes de Lon­dres que van acon­se­guir impe­dir el pas als fei­xis­tes pel cen­tre del barri obrer res­so­nen a les mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries dels 11-S. I a la dig­ni­tat de l’1-O. I a la contínua cas­cada de dates clau d’aquest dar­rer any, a Cata­lu­nya. Veure el desen­llaç dels pro­ta­go­nis­tes fa témer un afe­bli­ment de la força popu­lar del car­rer d’avui, en aquests mesos d’incer­tesa al Par­la­ment. Aquesta obra, en tot cas, ajuda a reconèixer les bases de la dig­ni­tat, de reconéixer els errors pro­pis per poder recons­truir millor una con­vivència impres­cin­di­ble. És un text neces­sari, fa res­so­nar cites en què cul­pa­bi­litza el progrés del jou obrer. Que delata que les der­ro­tes són vis­tes com a victòries pels líders, si és neces­sari.

El direc­tor, Fer­ran Utzet, ja va fer una valenta adap­tació de Tra­duc­ci­ons/Trans­la­ti­ons, de Brian Friel, el 2014, en què una altra vegada apa­rei­xia un qüesti­o­na­ment entre la inde­pendència o l’assi­mi­lació de la llen­gua. Cen­trant-se en uns fets històrics de la Irlanda real.

Ara, l’adap­tació de Sopa de pollas­tre amb ordi plan­teja un espai con­cep­tual en què l’apa­rent feli­ci­tat i coherència de la família per­met que con­vis­qui sense cap ele­ment super­flu. A mesura que creix la trama, es detecta una entrada de mobi­li­ari a l’espai blanc: el que està pen­sat per fer més còmode l’allot­ja­ment en rea­li­tat amaga el virus del capi­ta­lisme, una insi­nu­ació que resulta molt ade­quada a la tesi de l’obra. Apa­rent­ment, a Sopa de pollas­tre amb ordi només hi ha un text que se ser­veix a l’escena. Unes rèpli­ques que recu­llen més de vint anys de vida d’una família amb for­tes cre­en­ces comu­nis­tes. I que el temps i el des­encís van afe­blint. Es tracta d’un drama molt coral amb dos pals de paller: Enric Cam­bray (que subs­ti­tu­eix Pol López, que ho va estre­nar a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya al febrer) i Màrcia Cis­teró (un pun­tal del repar­ti­ment de La Perla 29). Una sopa que revela i recon­forta.