Si no vols brou, 11 tasses
La Perla 29 ha traslladat la seva mirada particular del drama d’Arnold Wesker a nou municipis dels Països Catalans. Una gira que inclou Manacor i Castelló i en què se substitueix Pol López per Enric Cambray. Aquest drama condensat narra el declivi dels ideals d’una família comunista, durant un tall de 20 anys de vida
Fa prop d’un any que es va estrenar aquest muntatge. En realitat, una mirada demolidora cap a la utopia. Les cites triomfalistes d’aquells comunistes de Londres que van aconseguir impedir el pas als feixistes pel centre del barri obrer ressonen a les manifestacions multitudinàries dels 11-S. I a la dignitat de l’1-O. I a la contínua cascada de dates clau d’aquest darrer any, a Catalunya. Veure el desenllaç dels protagonistes fa témer un afebliment de la força popular del carrer d’avui, en aquests mesos d’incertesa al Parlament. Aquesta obra, en tot cas, ajuda a reconèixer les bases de la dignitat, de reconéixer els errors propis per poder reconstruir millor una convivència imprescindible. És un text necessari, fa ressonar cites en què culpabilitza el progrés del jou obrer. Que delata que les derrotes són vistes com a victòries pels líders, si és necessari.
El director, Ferran Utzet, ja va fer una valenta adaptació de Traduccions/Translations, de Brian Friel, el 2014, en què una altra vegada apareixia un qüestionament entre la independència o l’assimilació de la llengua. Centrant-se en uns fets històrics de la Irlanda real.
Ara, l’adaptació de Sopa de pollastre amb ordi planteja un espai conceptual en què l’aparent felicitat i coherència de la família permet que convisqui sense cap element superflu. A mesura que creix la trama, es detecta una entrada de mobiliari a l’espai blanc: el que està pensat per fer més còmode l’allotjament en realitat amaga el virus del capitalisme, una insinuació que resulta molt adequada a la tesi de l’obra. Aparentment, a Sopa de pollastre amb ordi només hi ha un text que se serveix a l’escena. Unes rèpliques que recullen més de vint anys de vida d’una família amb fortes creences comunistes. I que el temps i el desencís van afeblint. Es tracta d’un drama molt coral amb dos pals de paller: Enric Cambray (que substitueix Pol López, que ho va estrenar a la Biblioteca de Catalunya al febrer) i Màrcia Cisteró (un puntal del repartiment de La Perla 29). Una sopa que revela i reconforta.