Art i follia en la col·lecció del Dr. Obiols
Als inicis del segle XX, la descoberta dels secrets de la ment i de les malalties mentals va portar els psiquiatres a buscar fórmules que valoressin la creativitat com a teràpia. Pierre Janet, neuròleg i psiquiatre de Raymond Roussel, va ser un dels primers a estudiar la memòria i els comportaments emocionals, l’ansietat i les fòbies. Van seguir Freud, Jung, Adler, Laing i tota la psiquiatria moderna.
La ment va fascinar els surrealistes, atrets per un automatisme mental. És el psicòpata un creador? Pot ser considerat un artista com els altres? La novel·la Nadja (1928), d’André Breton, explicaria aquesta fascinació per l’art de la ment, que retorna l’ésser humà als orígens, a la innocència. Les fotos dels rostres dels malalts mentals de l’hospital de la Salpêtrière, fetes pel Dr. Charcot, pare de la neurologia moderna, van ser molt apreciades pels surrealistes. Dalí ho va posar de manifest en el seu collage El fenomen de l’èxtasi (1933), va pintar l’arc de la histèria i va crear el mètode paranoic crític per mostrar la doble realitat que hi pot haver en una mateixa imatge. Unica Zürn va ser un exemple d’artista que va pintar l’esquizofrènia i va escriure anagrames sense més límit que el seu suïcidi final.
Fins als anys seixanta, es va veure la creativitat com una resposta a l’atmosfera insana que envoltava socialment el malalt. Després de la Segona Guerra Mundial, l’artista Jean Dubuffet va valorar aquesta “expressió” essencial del malalt mental i va col·leccionar obra suficient fins a constituir el museu de l’Art Brut de Lausana. Dubuffet defineix el caràcter transgressor d’aquest “art brut”: “Crec profundament en els valors de la vida salvatge; és a dir, en l’instint, la passió, el caràcter, la violència, la bogeria.”
Aquesta tradició psiquiàtrica va tenir a Catalunya els seus pioners, primer amb el Dr. Sarró i, ja en la postguerra, amb el Dr. Joan Obiols Vié (Granollers, 1918 - Cadaqués,1980), amic dels artistes de Dau al Set, de la burgesia que donava suport al Club 49, i també de Joan Brossa. Ara, la Fundació Joan Brossa presenta l’exposició Art i follia, dedicada a aquest psiquiatre i col·leccionista, en què podem apreciar la dignitat amb que el Dr. Obiols tracta la imatge dels rostres dels malalts mentals mitjançant les seves pròpies fotografies, amb un conjunt de dibuixos psicòtics derivats de les teràpies creatives, i també obres de la seva col·lecció amb Miró, Dalí, Tharrats, Ponç, Evru i Perejaume, entre altres documents de gran interès, especialment els audiovisuals, amb entrevistes a persones que el van conèixer de prop, un inoblidable Brossa ballant al so d’un piano i el testimoni directe del mateix Dr. Obiols en una de les entrevistes del programa A fondo, de Soler Serrano. Una exposició que ret homenatge a un dels científics humanistes de Catalunya, de qui calia fer justa memòria.
Art i follia. Joan Obiols Vié. Psiquiatre i humanista. Fundació Joan Brossa (Barcelona). Fins al 14 d’abril del 2019