El contagi s’encomana
El fred com cada any arriba acompanyat de l’epidèmia de la grip, la malaltia d’origen víric que provoca febre i mal de cap i que és molt contagiosa. I per referir-nos a la transmissió de la grip, fem servir sobretot dos verbs, contagiar i encomanar, que són sinònims però que no es comporten de la mateixa manera des del punt de vista sintàctic. Per exemple, podem dir que “em va contagiar la grip” o que “em va encomanar la grip”, però hem de vigilar quan no apareix el complement directe: llavors podem dir “m’he contagiat”, però no “m’he encomanat”. En aquest últim cas, seria “me l’han encomanat”, ja que el verb encomanar sempre va acompanyat del complement directe.
A banda d’aquest ús, els dos verbs també es poden fer servir com a intransitius pronominals, i en aquest cas sí que actuen de la mateixa manera: “La grip és una malaltia que s’encomana molt” o bé “la grip és una malaltia que es contagia molt”.
Tradicionalment, el verb encomanar era més popular i més estès, però el verb contagiar s’ha propagat molt els darrers anys per influència del castellà i perquè té dos derivats –el substantiu contagi i l’adjectiu contagiós– que funcionen molt bé, a diferència del substantiu encomanament i l’adjectiu encomanadís. Abans el verb contagiar era un mot culte de registre mèdic i molt poc usat en el registre popular.
El verb encomanar també té altres sentits més enllà de contagiar: té el significat d’encarregar (“encomanar una taula en un restaurant”), de posar-se sota l’empara d’algú (“encomanar-se a Déu” o “encomanar-se a la benevolència d’algú”) i de confiar a algú de fer alguna cosa (“la neteja dels lavabos, a qui l’has encomanada?”).
I un avís per a aquells que viatgeu: si us encomanen la grip per aquests mons de Déu, heu de tenir en compte que en anglès gripe vol dir ‘recargolament de budells’ o ‘còlic’ i que el terme correcte en anglès per referir-nos a aquesta malaltia tan contagiosa (o encomanadissa) és influenza.
