La fúria dels poetes

Novembre és poesia a Lleida, i no només per l’arribada dels primers dies de boira, que tot ho cobreix, tot ho difumina i de tot en transforma el significat amb la seva capa d’irrealitat i silenci. Novembre és poesia a Lleida perquè s’hi encadenen una sèrie d’actes que comencen –van començar, el dimecres 7 de novembre– amb la presentació de les obres guanyadores de la darrera edició del Màrius Torres de poesia i el Josep Vallverdú d’assaig. Carles Morell, guanyador amb Disponibilitat, ha escrit en el seu quart llibre un poemari intel·ligent que gira al voltant del concepte de l’acollida i la disponibilitat com a estat mental. L’acte el va presentar Àngels Marzo –apunteu-vos aquest nom–, una autora jove i enèrgica que, a més, dissecciona amb una profunditat i una generositat fora de sèrie les obres alienes, cosa que l’ha convertida en la responsable, fent tàndem amb Xavier Macià, de la resurrecció de la col·lecció poètica La Suda de Pagès Editors. Amb Marzo, un té la sensació, igual que amb altres autors dels marges del país, que si visqués geogràficament més a prop dels cenacles culturals barcelonins, ara mateix se l’estarien rifant editors, mitjans i lectors.

De seguida vindrà la presentació dels guanyadors de la nova edició –haurem d’esperar al 16 de novembre– en una gala que s’ha convertit en l’únic dia de l’any en què la Lleida oficial, ben endiumenjada, comparteix espai i interessos amb les rebels tribus poètiques i culturals de la ciutat –i la cosa no sempre acaba de manera pacífica, i si no que l’hi preguntin a Màrius Serra, que per un joc de paraules irònic sobre la política lingüística de la Paeria va deixar de ser convidat com a presentador de l’acte–. La festa culmina amb el Festival Internacional de Poesia, una cita molt recomanable, entre el 19 i el 23 de novembre. Fixeu-vos en els noms: Joan Margarit, Pere Rovira, Pere Gimferrer, David Castillo, Bel Olid, Antònia Vicens, Carles M. Sanuy, Jordi Pàmies, Enric Sòria, Josep M. Sala-Valldaura, Pere Pena, Maria Isern, Meritxell Gené, Jaume Pont, Amat Baró i Meritxell Cucarella-Jorba, entre d’altres. De veus internacionals, la romanesa Ileana Malancioiu, l’italià Erri De Luca, l’argentina Marta Ana Diz i el palestí Bàssem an-Nabrís, arribat a Catalunya des d’un camp de refugiats de Gaza gràcies al PEN Català.

El caràcter internacional del festival i la seva ambició són fruit d’un cop de cap de l’anterior alcalde, Àngel Ros: fart de les crítiques, ben justificades, d’altra banda, de les indomables tribus poètiques de la ciutat per la política erràtica i boirosa en matèria de festivals i suport a la creació, va decidir, abans de marxar, deixar muntada una trobada poètica amb cara i ulls. Guardeu-nos, Senyor, de la fúria dels poetes.