La fúria dels poetes

Novem­bre és poe­sia a Lleida, i no només per l’arri­bada dels pri­mers dies de boira, que tot ho cobreix, tot ho difu­mina i de tot en trans­forma el sig­ni­fi­cat amb la seva capa d’irre­a­li­tat i silenci. Novem­bre és poe­sia a Lleida perquè s’hi enca­de­nen una sèrie d’actes que comen­cen –van començar, el dime­cres 7 de novem­bre– amb la pre­sen­tació de les obres gua­nya­do­res de la dar­rera edició del Màrius Tor­res de poe­sia i el Josep Vall­verdú d’assaig. Car­les Morell, gua­nya­dor amb Dis­po­ni­bi­li­tat, ha escrit en el seu quart lli­bre un poe­mari intel·ligent que gira al vol­tant del con­cepte de l’aco­llida i la dis­po­ni­bi­li­tat com a estat men­tal. L’acte el va pre­sen­tar Àngels Marzo –apun­teu-vos aquest nom–, una autora jove i enèrgica que, a més, dis­sec­ci­ona amb una pro­fun­di­tat i una gene­ro­si­tat fora de sèrie les obres ali­e­nes, cosa que l’ha con­ver­tida en la res­pon­sa­ble, fent tàndem amb Xavier Macià, de la resur­recció de la col·lecció poètica La Suda de Pagès Edi­tors. Amb Marzo, un té la sen­sació, igual que amb altres autors dels mar­ges del país, que si visqués geogràfica­ment més a prop dels cena­cles cul­tu­rals bar­ce­lo­nins, ara mateix se l’esta­rien rifant edi­tors, mit­jans i lec­tors.

De seguida vindrà la pre­sen­tació dels gua­nya­dors de la nova edició –hau­rem d’espe­rar al 16 de novem­bre– en una gala que s’ha con­ver­tit en l’únic dia de l’any en què la Lleida ofi­cial, ben endiu­men­jada, com­par­teix espai i interes­sos amb les rebels tri­bus poètiques i cul­tu­rals de la ciu­tat –i la cosa no sem­pre acaba de manera pacífica, i si no que l’hi pre­gun­tin a Màrius Serra, que per un joc de parau­les irònic sobre la política lingüística de la Pae­ria va dei­xar de ser con­vi­dat com a pre­sen­ta­dor de l’acte–. La festa cul­mina amb el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Poe­sia, una cita molt reco­ma­na­ble, entre el 19 i el 23 de novem­bre. Fixeu-vos en els noms: Joan Mar­ga­rit, Pere Rovira, Pere Gim­fer­rer, David Cas­ti­llo, Bel Olid, Antònia Vicens, Car­les M. Sanuy, Jordi Pàmies, Enric Sòria, Josep M. Sala-Vall­daura, Pere Pena, Maria Isern, Merit­xell Gené, Jaume Pont, Amat Baró i Merit­xell Cuca­re­lla-Jorba, entre d’altres. De veus inter­na­ci­o­nals, la roma­nesa Ile­ana Malan­ci­oiu, l’italià Erri De Luca, l’argen­tina Marta Ana Diz i el palestí Bàssem an-Nabrís, arri­bat a Cata­lu­nya des d’un camp de refu­gi­ats de Gaza gràcies al PEN Català.

El caràcter inter­na­ci­o­nal del fes­ti­val i la seva ambició són fruit d’un cop de cap de l’ante­rior alcalde, Àngel Ros: fart de les crítiques, ben jus­ti­fi­ca­des, d’altra banda, de les indo­ma­bles tri­bus poètiques de la ciu­tat per la política erràtica i boi­rosa en matèria de fes­ti­vals i suport a la cre­ació, va deci­dir, abans de mar­xar, dei­xar mun­tada una tro­bada poètica amb cara i ulls. Guar­deu-nos, Senyor, de la fúria dels poe­tes.