La veritat enlluerna

Llum d’agost té una arrencada potent: una jove embarassada, Lena Grover, travessa les llargues i polsegoses carreteres d’Alabama fins al cor de Mississipí sota el sol d’agost a la recerca del pare de la criatura. Amb ella, Faulkner ens porta fins al cor de Jefferson –el comtat imaginari de Yoknapatawpha–, davant d’una casa on s’ha comès un crim. El relat gira al voltant del crim, i de l’assassí Christmas: un blanc de “sang negra” que ha matat una blanca abolicionista. Després que la història descrigui un cercle gairebé dantesc, es tanca com havia començat: la Lena, ja amb el nen en braços, continua cercant el seu home.

Llegir Faulkner demana concentració i energia. Hi ha una espessor i una sensualitat en l’escriptura que se t’enganxen i t’arrosseguen a contracor cap a racons barrats a la consciència. Tot s’hi expressa en excés: la violència, però també la tendresa; el desig, però també la fe; la sordidesa i l’amargor, però també la mística. Faulkner dona veu a l’home del sud americà, però és l’home de tots els suds del món: un illetrat que resisteix en condicions quasi infrahumanes. I, tanmateix, els personatges són terriblement humans. Podem comprendre bé Christmas, aquest assassí despietat, per les brutalitats i frustracions que ha patit, i pel que diu el reverend Hightower: “Tot home té a les seves mans el privilegi de destruir-se.” Faulkner ens mostra un home despullat, tot carn, gairebé sense ànima, que mira cara a cara, desprotegit de cap cuirassa cultural, la llum brillant i enlluernadora d’agost, i encegat avança a les palpentes amb la força de la respiració animal.

Deia Descartes que cal dubtar de tot un cop a la vida. També caldria llegir Faulkner almenys un cop a la vida. I aquesta obra, molt ben traduïda per Esther Tallada, és una porta d’accés.