“Ara les televisions es decanten més per les sèries”

Si, rotundament. Al 2003 quan trucàvem als diaris per tenir visibilitat, a la secció de cinema no ens hi volien perquè no era cinema pròpiament; a la secció de televisió parlaven més de programes i no volien el festival perquè era més sobre la ficció. I no existien crítics de televisió. Estàvem una mica en terra de ningú. Els professionals del cinema estaven en el seu mon. I ara tot això ha canviat rotundament. No hi ha distinció d’una producció audiovisual en funció que s’hagi d’emetre per la tele o a les sales de cinema. Vist està que en festivals de gran envergadura de cinema, ara també hi té cabuda la ficció per la televisió. Els professionals també salten d’una banda a l’altra sense cap problema.

És veritat que vam passar una època, la de la crisis econòmica forta, que va fer estralls a la cultura. Es demostra en el resultat final del número de produccions: se’n feien menys. Però tot i que se n’han fet menys, han estat de molta més qualitat. En aquests moments hi continua havent una aposta de les televisions per la ficció, però es decantaria més pel format sèries.

Segurament pels hàbits de consum de l’audiència. Han reservat les TV Movies per temàtiques molt específiques. Per exemple, Televisió Espanyola aposta per temàtiques històriques, sovint amb motiu d’alguna efemèride. Per exemple, Asesinato en la universidad és un homenatge al 800 aniversari de la Universitat de Salamanca. Aquests motius que connecten amb l’audiència i són molt territorials, són les temàtiques triades.

Si. La idea és que pugui ser una plataforma on es puguin veure coses noves. Per exemple, de la plataforma Playz, de Televisió Espanyola, estrenem una sèrie que està dirigida per Dani de la Orden, Boca Norte, rodada a Barcelona, i ell vindrà amb els protagonistes. Volem potenciar la trobada amb el públic dels formats de televisió, com pot ser també amb Poliamor, que és la primera sèrie produïda per TV3 que s’emet únicament i exclusivament per Instagram Live. També estrenem un documental, Fel de la terra, produït per Agustí Villaronga.

Exacte. És la televisió en companyia, perquè normalment la veiem a casa, ja sigui en pantalla de televisió, del mòbil o de qualsevol altre dispositiu. Aquí la possibilitat és de veure-ho en pantalla gran i amb l’experiència de compartir amb els altres espectadors les emocions que et pot oferir un programa o una sèrie. Per exemple, la projecció de Merlí o Polseres Vermelles, va representar l’emoció viscuda compartida. Com un gran sofà de casa però amb 400 o 500 persones veient una sèrie i comentant-la, rient o aplaudint-la, i amb els protagonistes asseguts dos files més endavant.

Exacte. Volem donar visibilitat als formats que van més enllà de la ficció, pretenent ser aparador de continguts audiovisuals en general. Per això la novetat d’aquest any ha estat la creació dels premis dels formats, i programes d’entreteniment o informatius també tindran el seu espai en el palmarès. L’any passat vam fer una pinzellada en aquest tema amb la creació del primer Talent Campus de Formats Televisius; una mena de laboratori on puguin sorgir idees del nou talent jove. El festival actua com una mena de plataforma dinamitzadora d’aquestes idees dels creatius i els professionals.