L’àngel de la misericòrdia
Els lectors feliços de Manual per a dones de fer feines (publicat en català per L’Altra Editorial el 2016) recordem l’impacte que ens va fer descobrir Lucia Berlin. De sobte, havíem de col·locar entre els grans referents de la narrativa americana un nom que ens era totalment desconegut. Amb Un vespre al paradís –són contes que havien quedat fora del primer volum–, la sorpresa s’ha transformat en constatació. No és l’impacte de la primera vegada. És l’entusiasme tranquil de reafirmar-se.
Als relats, que trobem publicats també per L’Altra Editorial amb traducció de Josefina Caball, les protagonistes segueixen sent dones que descobreixen, com qui palpa els mobles d’una habitació a les fosques, el món que les envolta. Tenen vides dures. Han vist de prop la pobresa, les addiccions, la destrucció. Tenen una relació visceral amb l’entorn.
En un dels contes, hi ha unes nenes que veuen el seu poble assetjat per un desastre natural –unes pluges torrencials que inunden casa seva–. Com que les nenes tenen la violència naturalitzada, viuen la fúria de la natura com si fos un joc. En un altre relat del llibre, a una noia li salten els ploms i puja a la teulada de casa seva. És com si estant damunt de casa pogués posar-se també damunt la seva vida i controlar-la.
Però malgrat la duresa de l’entorn i les situacions, a la literatura de Berlin sempre guanya la llibertat. Sempre guanyen les ganes de viure. Entre el dolor i el no res trio el dolor, va escriure Faulkner. Lucia Berlin també podria signar la frase. Ho veiem en la manera que té Berlin de trobar esperança fins i tot als racons més sòrdids, de posar llum allà on els altres només hi veuen foscor. Ho veiem en la seva mirada ràpida, precisa i vertical –que diferencia molt bé allò que és important del que és secundari–. Lucia Berlin és la capacitat de pujar al capdamunt de les idees més refinades i alhora barallar-se amb el fang de les situacions més descarnades. “Jo vaig lliscant per tot arreu –diu una de les narradores dels relats– com un àngel de la misericòrdia. O un esperit del mal”.