Lletres

L’àngel de la misericòrdia

Els lec­tors feliços de Manual per a dones de fer fei­nes (publi­cat en català per L’Altra Edi­to­rial el 2016) recor­dem l’impacte que ens va fer des­co­brir Lucia Ber­lin. De sobte, havíem de col·locar entre els grans refe­rents de la nar­ra­tiva ame­ri­cana un nom que ens era total­ment des­co­ne­gut. Amb Un ves­pre al paradís –són con­tes que havien que­dat fora del pri­mer volum–, la sor­presa s’ha trans­for­mat en cons­ta­tació. No és l’impacte de la pri­mera vegada. És l’entu­si­asme tran­quil de rea­fir­mar-se.

Als relats, que tro­bem publi­cats també per L’Altra Edi­to­rial amb tra­ducció de Jose­fina Caball, les pro­ta­go­nis­tes seguei­xen sent dones que des­co­brei­xen, com qui palpa els mobles d’una habi­tació a les fos­ques, el món que les envolta. Tenen vides dures. Han vist de prop la pobresa, les addic­ci­ons, la des­trucció. Tenen una relació vis­ce­ral amb l’entorn.

En un dels con­tes, hi ha unes nenes que veuen el seu poble asset­jat per un des­as­tre natu­ral –unes plu­ges tor­ren­ci­als que inun­den casa seva–. Com que les nenes tenen la violència natu­ra­lit­zada, viuen la fúria de la natura com si fos un joc. En un altre relat del lli­bre, a una noia li sal­ten els ploms i puja a la teu­lada de casa seva. És com si estant damunt de casa pogués posar-se també damunt la seva vida i con­tro­lar-la.

Però mal­grat la duresa de l’entorn i les situ­a­ci­ons, a la lite­ra­tura de Ber­lin sem­pre gua­nya la lli­ber­tat. Sem­pre gua­nyen les ganes de viure. Entre el dolor i el no res trio el dolor, va escriure Faulk­ner. Lucia Ber­lin també podria sig­nar la frase. Ho veiem en la manera que té Ber­lin de tro­bar espe­rança fins i tot als racons més sòrdids, de posar llum allà on els altres només hi veuen fos­cor. Ho veiem en la seva mirada ràpida, pre­cisa i ver­ti­cal –que dife­ren­cia molt bé allò que és impor­tant del que és secun­dari–. Lucia Ber­lin és la capa­ci­tat de pujar al cap­da­munt de les idees més refi­na­des i alhora bara­llar-se amb el fang de les situ­a­ci­ons més des­car­na­des. “Jo vaig llis­cant per tot arreu –diu una de les nar­ra­do­res dels relats– com un àngel de la mise­ricòrdia. O un espe­rit del mal”.

UN VESPRE AL PARADÍS Autora: Lucia Berlin Traductora: Josefina Caball Editorial: L’Altra Editorial
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.